Contraposicions

Resulta obvi que aquells que van augurar que amb el govern del president Mas s'acabarien les turbulències que semblaven inherents al tripartit l'han ben errada. Altres també ho van dir amb el president Montilla i van cometre la mateixa equivocació. És cert que l'actual govern no ha tingut cap marge de maniobra i ni els anomenats cent dies de gràcia. Però també que hi ha contraposicions que cal subratllar. Només voldria destacar la valenta i precisa delimitació de l'acció de govern que va fer aquesta setmana el secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en un fòrum de públic bàsicament empresarial. Defensar en aquest escenari la necessitat d'un concert econòmic per a Catalunya sense por dels possibles retrets demostra que és un exponent de la nova Convergència, i demostra també com està canviant la mentalitat dels nostres empresaris. En canvi, les reiterades declaracions del secretari general de CiU, el socialcristià Josep Antoni Duran i Lleida, criticant la utilització del concepte de Països Catalans a TV3 o escapolint-se de forma denigrant de la consulta del 10-A ancoren la federació en una vella i caduca forma d'entendre la política i la defensa dels interessos nacionals. Episodis com el de l'enfrontament en el sector automobilístic indiquen que el que cal és ser més eficients a l'hora de gestionar els engranatges parlamentaris a Madrid tenint molt més present l'interès general català i capficar-se menys a limitar l'expressivitat del creixent sobiranisme català per la secular por que s'enfadi l'espanyolisme més ranci.