Dia sí, dia també

El Dia Mun­dial de la Dona ha moti­vat la junta direc­tiva del Barça a fer una cosa tan curi­osa com omplir la llotja de dones, fent fora els inqui­lins habi­tu­als de tan noble part de la grada –90% homes– per exhi­bir la soli­da­ri­tat del club amb la rei­vin­di­cació de la igual­tat i fer cons­tar que al Barça la dona és impor­tant, sobre­tot quan­ti­ta­ti­va­ment. Una de les dones de la llotja era Arantxa Sánchez Vica­rio, que aquests dies es trenca les banyes per con­so­li­dar a BCN un tor­neig del cir­cuit pro­fes­si­o­nal de ten­nis femení. El que fa el Barça és un gest posi­tiu, benin­ten­ci­o­nat i simbòlic. El que fa l'Arantxa és bàsic per fomen­tar l'esport femení. Els ges­tos aju­den, però el que és impor­tant de debò és fer que hi hagi més esport femení al Barça, en millors con­di­ci­ons i amb més pro­ta­go­nisme