Cesc

Seràs sem­pre el noi desit­jat de Can Barça? El món culer encara es fa creus de com et vas poder esca­par a la xarxa de la Masia, que si alguna vir­tut ha demos­trat és la d'impor­tar juga­dors, no pas d'expor­tar-los. Tu ets l'excepció que con­firma la regla, i la teva car­rera a l'Arse­nal, lesiva per a alguns, no té res a veure amb les teves qua­li­tats huma­nes o espor­ti­ves. Té a veure amb el mer­cat inter­na­ci­o­nal del fut­bol, que no es regeix per fide­li­tats ni per afec­tes.

La teva adhesió als colors blau i grana sem­pre ha que­dat clara, mai no te n'has ama­gat, ni de jove­net ni ara de més gran. Quan entre­na­ves a les ins­tal·laci­ons del club, pot­ser eres el noi més feliç del món; i quan els teus pares es van sepa­rar, el teu millor con­sol va ser rebre la samar­reta que et va obse­quiar el teu gran ídol, un tal Pep Guar­di­ola. Que avui no puguis jugar a les seves ordres és pot­ser una injustícia del destí, però què vols fer-hi, aquí hi mana el mer­cat inter­na­ci­o­nal del fut­bol.

No crec que se t'emporti el Reial Madrid, però. És obvi que dila­pi­da­rien una for­tuna per arros­se­gar-te al Ber­nabéu, i que el mal moral que farien al Barça seria colos­sal. Amb tu, el Madrid tin­dria un trumfo per des­mo­ra­lit­zar l'etern rival, però abans de fit­xar-te hau­ria de superar dos obs­ta­cles insal­va­bles. El pri­mer, que allà ningú és capaç de pro­nun­ciar el teu nom. El segon, que el mer­cat inter­na­ci­o­nal del fut­bol, el qual no es regeix per fide­li­tats ni per afec­tes, tam­poc no es regeix per traïcions i tírries. Amb el permís de l'entre­na­dor Mou­rinho.