Adriana

No entenc el teu joc, Adri­ana A.G. Ja resulta prou estra­nya la juguesca de sexe i mor­bo­si­tat amb què sem­bla que va començar el teu serial. Et fas pas­sar per pros­ti­tuta, te'n vas amb els cli­ents i després ho expli­ques al teu manso. Bé, s'han vist coses pit­jors al món, però real­ment cal estar avor­rit. El que ja passa de mida és que se't tren­qui el condó, dius, i ales­ho­res denunciïs una vio­lació. Caram, tots ho sabem per­fec­ta­ment; quan es rebenta la goma, el pri­mer que fem és inven­tar una agressió sexual.

A con­ti­nu­ació, Roma s'alça en fla­mes; l'alcalde surt amb decla­ra­ci­ons ence­ses, es mobi­lit­zen els col·lec­tius de dones a favor teu, l'ambai­xada espa­nyola et presta assistència legal i psi­cològica, i l'opo­sició d'esquerra i els dia­ris cri­den per l'aug­ment de la inse­gu­re­tat. I jo em pre­gunto, Adri­ana, tu on eres tot aquest temps? Què pen­sa­ves, què pla­ne­ja­ves, què deies? Per què vas dei­xar que la pilota es fes grossa? Que pot­ser volies con­tri­buir a l'atro­ti­nada fama d'Olot amb un altre sac de misèries huma­nes?

Hi ha revo­lu­ci­ons i ava­lots que han començat amb anècdo­tes, és veri­tat. Però avui en dia, de seguida es pot saber la font, els detalls poli­ci­als i tot ple­gat. Adri­ana, com et podies pen­sar que llençaries un misto i no hi hau­ria foc? O que no en sor­ti­ries socar­rada? I ja dei­xant de banda el teu curiós cap­te­ni­ment, com pot ser que amb un misto tan menut es pugui arri­bar a encen­dre tota una soci­e­tat? Això vol dir que, a part de tu com a piròmana, hi ha un munt de gent que té set de foguera.