Dalai-lama

Has renun­ciat al poder polític, hono­ra­ble líder tibetà. Ahir vas com­parèixer al Par­la­ment a l'exili i vas dir que ja en tenies prou, que això de man­te­nir poder ter­re­nal no feia per a tu, i que tri­es­sin un repre­sen­tant electe per exer­cir el lide­ratge. Vas asse­gu­rar que el govern d'una sola per­sona era anacrònic i inde­sit­ja­ble; vas afe­gir que cap sis­tema de govern podia asse­gu­rar esta­bi­li­tat i progrés si depe­nia d'una sola per­sona, i que el suport i la par­ti­ci­pació del poble eren essen­ci­als en qual­se­vol procés polític. Això t'honora.

Costa més d'enten­dre, ben­vol­gut catorzè dalai-lama, que hagis tri­gat tant a eme­tre aquest hono­ra­ble dic­ta­men. Des del 1940 que ets el líder del poble tibetà i, si des­comp­tem els teus anys de mino­ria d'edat, has estat més de 50 anys en actiu. Sí, ja sé que tot ple­gat no és tan fàcil, que les tra­di­ci­ons són les tra­di­ci­ons, i que a més has demos­trat sobra­da­ment la teva bon­ho­mia, el teu caràcter dia­lo­gant i democràtic i has estat un digníssim recep­tor del Nobel de la Pau. Res d'això no és dis­cu­ti­ble.

Però també saps, res­pec­ta­ble Ten­zin Gyatso, que la litúrgia és la litúrgia. I que aquest punt en con­cret, el de man­te­nir un règim for­mal­ment teocràtic, és el que han usat a Pequín des de sem­pre per des­pres­ti­giar-te; tu eres un diri­gent anacrònic i inde­sit­ja­ble, deien. Feu­dal, fins i tot. No hau­ria estat millor fer aquest pas fa dècades, i robar un pre­text als colo­nit­za­dors xine­sos? T'hau­ries estal­viat mol­tes raons i dis­pu­tes. Bé, tant és, més val tard que no mai. Enho­ra­bona.