Quan la bossa és buida

Fa poc, una alcal­dessa de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona m'expli­cava les difi­cul­tats dels ajun­ta­ments per fer qua­drar els pres­su­pos­tos, i encara més quan els últims anys s'ha acos­tu­mat la ciu­ta­da­nia a obte­nir tot allò que vol, en una política de fer con­tent al votant, que és qui pot asse­gu­rar la con­tinuïtat dels polítics. L'alcal­dessa em deia que men­tre estava inau­gu­rant un poli­es­por­tiu ja tenia al davant un grup de veïns amb tot de pan­car­tes recla­mant una pis­cina. Ella, dona valenta, els hi hagué de dir que es tra­gues­sin del cap la pis­cina, que érem en temps de pres­su­pos­tos de con­tenció i que s'havia aca­bat el cam­ba­lache de cosa que vols cosa que tens. La rea­li­tat imposa con­viure amb les reta­lla­des.

Aquesta set­mana, un grup de dones i homes de la cul­tura s'han mani­fes­tat con­tra les reta­lla­des en aquesta franja del pres­su­post. Des d'aquest mateix diari hem dit que “sense cul­tura no hi ha vida intel·ligent”. Quanta raó. “Conec bé el sec­tor, i no hi haurà reta­lla­des inne­cessàries”, ha dit el con­se­ller Mas­ca­rell. Però la rea­li­tat és caprit­xosa i els pres­su­pos­tos donen pel que donen. Diguin el que diguin els mani­fes­tants, i tot i reconèixer la neces­si­tat de man­te­nir sub­ven­ci­o­nats alguns ele­ments cul­tu­rals, hem d'accep­tar que la bossa és buida i que caldrà sal­var alguns ele­ments fona­men­tals de la soci­e­tat del benes­tar (la sani­tat, l'edu­cació, les pen­si­ons...) encara que això sig­ni­fi­qui apli­car reta­lla­des a altres par­ti­des. Perquè, segur, en temps de vaques gras­ses s'ha sub­ven­ci­o­nat de tot i força, i aquesta ale­gria no es pot man­te­nir.

Una altra cosa seria que, apro­fi­tant el difícil moment econòmic, es raci­o­na­litzés la des­pesa pública, reor­de­nant el dis­pendi en fran­ges de fàcil estalvi (des­pe­ses de repre­sen­tació, parc mòbil...) però també rea­lit­zar un pla­ne­ja­ment de sub­ven­ci­ons prou acu­rat, ben pen­sat i gens ale­gre.

Segu­ra­ment, els mani­fes­tants con­tra les reta­lla­des de cul­tura es pre­o­cu­pen molt del seu sec­tor, de la mateixa manera que els d'altres àmbits també ho fan del propi. Entre tots s'haurà de filar prim i evi­tar que s'escapi el ribot, però la bossa no dóna per a més.