La conxorxa del 5

El cinc està con­dem­nat. Des d'allò del Camp Nou, a Madrid el 5 pro­voca urticàries agu­des i para­no­ies de cavall. Per això han deci­dit eli­mi­nar tota al·lusió malèvola. Pri­mer de tot el 5 de Copes, per raons obvies, però també els altres; i el dels daus, i el del dòmino... S'ha aca­bat jugar al cin­qui­llo, i al pòquer, només si s'hi juga amb qua­tre car­tes. Que­den pros­cri­tes la talla 5, el “cinco lobi­tos...” i els give me five. Prou de quin­tos, pen­ta­gra­mes, estre­lles de cinc pun­tes i de mar i, ja posats, millor obviar el pla­neta Júpiter, el signe Leo, el maig, la lle­tra E i els diven­dres. Farem una cam­pa­nya per can­viar-li el nom a la Cin­quena Avin­guda i perquè el Pentàgon sigui l'Hexàgon. Tot per no moles­tar. Ah, i no se'ls acu­deixi salu­dar aixe­cant la ma! Com a molt dos dits, en ‘V', a la romana. Els intel·ligents ja ens enten­dran i els cavernícoles no

s'ofen­dran.