Ens estan trinxant les cames

Fa temps que tinc pre­vist de fer un arti­cle sobre el lum­pen i els capi­ta­lis­tes però els cara­llots m'ho pri­ven.

Sobre l'un, perquè la seva estu­pi­desa incom­men­su­ra­ble, la seva militància recal­ci­trant en la idi­o­tesa regres­siva ha impo­sat el llin­dar de la savi­esa al nivell exacte d'Antena 3 i de Tele 5 –per esmen­tar, només, les tele­vi­si­ons gene­ra­lis­tes que s'han dis­tin­git més a l'hora d'ino­cu­lar a les cases dels tele­vi­dents el virus no ja de la insubs­tan­ci­a­li­tat sinó, direc­ta­ment, d'una imbe­cil·litat super­la­tiva.

Poso només aques­tes dues empre­ses nefas­tes perquè ens enten­guem i per estal­viar el reguit­zell inter­mi­na­ble de nego­cis que es nodrei­xen de la car­nassa dels imbècils per a impo­sar-nos la manera de viure més esclava que hom recorda des del temps de la picor. Un lum­pen pro­le­ta­riat que les lliçons dels antics pro­fes­sors d'història i de filo­so­fia de bat­xi­lle­rat ens mos­tra­ven com el pit­jor ene­mic de la classe tre­ba­lla­dora. I sobre els altres, perquè la seva cobdícia obses­siva per acu­mu­lar el capi­tal ens ha dut pro­gres­si­va­ment a un estat de con­cen­tració de la riquesa que sobre­passa la com­prensió humana. Han pas­sat una bona colla d'anys i els arti­cles de Le Monde Diplo­ma­ti­que sobre les mans escassíssi­mes –d'un miler i escaig de per­so­nes– que posseïen gai­rebé la mei­tat dels diners del món han que­dat superats per les llis­tes insul­tants de la revista For­bes i les acci­ons dels fons d'inversió i de les ments delinqüents –a la manera feu­dal– que els gover­nen.

En fi, l'hauré d'anar pos­po­sant perquè els medi­o­cres –la con­nexió impres­cin­di­ble entre la ment cri­mi­nal i la car­nassa assas­sina– no hi ha manera que s'atu­rin. Ara ens pre­nen un gran 20% del nos­tre ense­nya­ment i un altre tant incal­cu­la­ble de l'assistència sanitària que ens pagàvem. I quan lle­geixo que la reta­llada major serà per a la for­mació dels nos­tres fills i per a les implan­ta­ci­ons de pròtesis de genoll i de maluc dels nos­tres pares, veig ben clar que el mons­tre ens vol trin­xar les cames –les dels joves, per estron­car-nos el futur, i les dels vells, perquè no ens revol­tem ara–. I el cara­llot major encara ho jus­ti­fica!