Articles

Lleida - Alguaire

“Hauria de quedar clar que, fins i tot en les actuals circumstàncies, l'existència de l'aeroport de Lleida-Alguaire es correspon en termes territorials catalans amb un programa de mínims”

Arran de la greu crisi econòmica que viu el món s'han alçat veus crítiques amb algu­nes inver­si­ons d'infra­es­truc­tu­res en el ter­ri­tori. A vega­des, les matei­xes veus que havien cla­mat i recla­mat amb insistència deter­mi­na­des inver­si­ons des­cen­tra­lit­za­des s'han afa­nyat a sumar-se als dis­cur­sos del catas­tro­fisme i a desa­cre­di­tar els esforços de les admi­nis­tra­ci­ons per fer del ter­ri­tori català un ter­ri­tori ben equi­li­brat, ben comu­ni­cat i amb infra­es­truc­tu­res en xarxa. Pot­ser el cas més para­digmàtic del que estem dient el podem tro­bar en els atacs que s'han for­mu­lat, des de sec­tors diver­sos i de tri­bu­nes molt vari­a­des, con­tra l'aero­port de Lleida-Alguaire. Molts s'han afa­nyat a desa­cre­di­tar-lo i a dis­cu­tir-ne l'opor­tu­ni­tat i la idoneïtat des de la política, l'acadèmia o la comu­ni­cació. S'ha con­si­de­rat una inversió supèrflua i inne­cessària, i les veus més nega­ti­ves s'han afa­nyat a pro­nos­ti­car un desen­llaç fatal, la pèrdua d'acti­vi­tat i han vist l'aero­port en una situ­ació d'atu­rada tècnica.

Vull evo­car ara aquí un epi­sodi de fa més de qua­ranta anys. És sabut que el 3 de març de 1967 es va inau­gu­rar l'aero­port de Girona-Costa Brava. És també públic i cone­gut que amb alts i bai­xos vin­cu­lats als vols xàrter l'aero­port de Girona, cons­truït i impul­sat des del ter­ri­tori mateix amb la inversió prin­ci­pal sufra­gada per la Dipu­tació de Girona, va viure una llarguíssima etapa d'acti­vi­tat molt baixa. Molt esta­ci­o­nal, amb llargs períodes, sobre­tot a l'hivern, de pràctica inac­ti­vi­tat. Tot­hom sap que l'aero­port de Girona va man­te­nir una estruc­tura i una plan­ti­lla sota l'empara d'Aena en situ­ació de clar des­a­van­tatge com­pe­ti­tiu durant algu­nes dècades. Vull dir que durant molts anys es podia haver pen­sat que la inversió rea­lit­zada i el cost del man­te­ni­ment de les ins­tal·laci­ons i de la plan­ti­lla eren del tot insos­te­ni­bles. En rea­li­tat, la gran arren­cada, el crei­xe­ment expo­nen­cial del nom­bre de pas­sat­gers, no es va pro­duir fins ja entrat el segle XXI, i es pot ben asse­gu­rar que és en els dar­rers vuit anys que s'asso­leix un ritme de crei­xe­ment i uns resul­tats ope­ra­tius alta­ment satis­fac­to­ris per a l'avi­ació i també per a l'acti­vi­tat econòmica i pro­duc­tiva de les comar­ques de Girona. Evoco aquest epi­sodi perquè tinc molt clar que només el fet mateix de l'existència de l'aero­port crea l'opor­tu­ni­tat de l'embran­zida que li donen els acords amb com­pa­nyies de baix cost i específica­ment amb Rya­nair.

Par­lem sobre aquesta base, ara, de Lleida-Alguaire. Insis­teixo: dis­po­sar d'una ins­tal·lació aero­portuària és avui, en ter­mes ter­ri­to­ri­als, un avan­tatge com­pe­ti­tiu. És veri­tat que, mirat així, la sola existència de l'aero­port és una con­dició necessària però no una con­dició sufi­ci­ent. En ter­mes rela­tius i pel que fa a la inversió, el cost del con­junt de la inversió rea­lit­zada a Alguaire, que s'acosta als cent mili­ons d'euros, és mode­rat. Ho és pel con­junt de les ins­tal·laci­ons dis­po­ni­bles, pel valor afe­git que aporta a l'eco­no­mia llei­da­tana i perquè en la mateixa pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial sobre part dels ter­renys expro­pi­ats es pre­veu el desen­vo­lu­pa­ment d'una zona logística que pot­ser tri­garà un cert temps a exe­cu­tar-se però que és plena d'opor­tu­ni­tats, perquè, si no, no s'enten­dria que al vol­tant dels ter­renys, ara ja qua­li­fi­cats, hagin sor­git pro­pos­tes de grups sol­vents amb volun­tat d'inver­tir i inter­ve­nir en el desen­vo­lu­pa­ment logístic i indus­trial dels entorns de l'aero­port. Tri­garà més o menys, però és evi­dent que al vol­tant de l'aero­port es dibuixa una clara pers­pec­tiva de futur. No es tracta de plan­te­jar les coses en ter­mes de greu­ges com­pa­ra­tius, però l'aero­port de Lleida és una ins­tal·lació barata si el com­pa­rem amb algu­nes infra­es­truc­tu­res viàries i fer­roviàries i, específica­ment, amb algu­nes esta­ci­ons i inter­can­vi­a­dors, i ja no cal dir amb el que repre­senta la inversió en el con­junt de la xarxa d'alta velo­ci­tat.

Podia haver pas­sat també que Lleida-Alguaire es posés en fun­ci­o­na­ment, com va suc­ceir amb Osca i ha succeït més recent­ment amb Gua­da­la­jara o Cas­telló, sense un pla de negoci ben defi­nit, cosa que hau­ria abo­cat direc­ta­ment a obrir per tan­car. No és i no ha estat el cas. Les opor­tu­ni­tats i les rea­li­tats de vols a Lleida són clares. No només això, sinó que en ter­mes ter­ri­to­ri­als és el con­junt de la soci­e­tat llei­da­tana, des de tots els àmbits, que recla­mava en ter­mes ter­ri­to­ri­als la neces­si­tat, amb raó, d'equi­li­brar el mapa de les ins­tal·laci­ons aero­portuàries de Cata­lu­nya en els ter­mes que pre­veu el pla d'aero­ports, aeròdroms i heli­ports 2009-2015 de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

Quant l'any 2003 ens vam fer càrrec de res­pon­sa­bi­li­tats en el govern de Cata­lu­nya, un informe del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent aca­bava de fer avor­tar la pos­si­bi­li­tat que havia pre­vist l'ante­rior govern de cons­truir el gran aero­port de Lleida en l'àmbit de l'aeròdrom d'Alfés. Calia, doncs, bus­car un nou emplaçament, defi­nir els pro­jec­tes, expro­piar, cons­truir i fer ope­ra­tiu l'aero­port. I així es va fer en un temps rècord i amb eficàcia pro­vada. Però la qüestió no és aquesta. Cada vegada que ens vèiem amb gent del món de l'aeronàutica i, molt espe­ci­al­ment, amb Fer­nando Caralt, pre­si­dent de BAIE (Bar­ce­lona Aeronàutica i de l'Espai) ens recor­dava el des­a­van­tatge de posi­ci­ons de Cata­lu­nya i Espa­nya amb relació a la resta d'Europa pel que fa al mapa dels aero­ports. I amb passió d'avi­a­dor ens recor­dava que per l'evo­lució que feia l'avi­ació al món calia un aero­port cada cin­quanta quilòmetres. En la passió hi havia pot­ser un punt d'exa­ge­ració. Pot­ser fins i tot la crisi mun­dial i l'evo­lució del preu del petroli farà recon­si­de­rar aquests paràmetres.

Però hau­ria de que­dar sem­pre clar que, fins i tot en les actu­als cir­cumstàncies, l'existència de l'aero­port de Lleida-Alguaire es cor­res­pon en ter­mes ter­ri­to­ri­als cata­lans amb un pro­grama de mínims impres­cin­di­bles. Només així podrem actuar amb uni­tat i ven­cent totes les reticències. De la manera que ho va evi­den­ciar la inter­pel·lació pre­sen­tada pels tres dipu­tats soci­a­lis­tes de Lleida, defen­sada per Joa­quim Llena i ade­qua­da­ment cor­res­posta pel con­se­ller. Dis­po­sats a no caure en el parany dels des­a­fec­tes, ara cal tre­ba­llar ple­gats i donar a l'aero­port de Lleida l'impuls que cor­res­pon i que ha tin­gut durant el pri­mer any de la seva existència. És una qüestió de con­fiança, però també una qüestió de com­promís ter­ri­to­rial i vital.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.