Opinió

opinió

Mal pas o model de societat?

Les restriccions que se'ns imposen tenen tot un altre sentit, si formen part d'un “sacrifici col·lectiu” per sortir del pas, o bé si es contextualitzen dins un projecte de canvi cap a la societat del campi qui pugui

Fa una mica més de 100 dies que CiU va ini­ciar l'acció de govern. Havia gua­nyat les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya amb una còmoda majo­ria, cosa que sig­ni­fica que molts cata­lans i cata­la­nes posa­ven la con­fiança en aquesta coa­lició de llarga història.

Què ha pas­sat per tal que ara mateix el govern rebi for­tes crítiques per la seva actu­ació? Crítiques que li vénen tant dels comen­ta­ris­tes com dels peri­o­dis­tes i de bona part de la ciu­ta­da­nia. Sen­zi­lla­ment, les actu­a­ci­ons rea­lit­za­des fins al moment han tocat el moll de l'os de l'ano­me­nat estat del benes­tar: sani­tat i ense­nya­ment.

L'anunci, seguit de l'actu­ació cor­res­po­nent, de la reta­llada del deu per cent de pres­ta­ci­ons en aquests sec­tors tan sig­ni­fi­ca­tius, i alhora tan fràgils, ha des­con­cer­tat i amoïnat pro­fun­da­ment la soci­e­tat cata­lana. Perquè ha estat dit i fet. De cop i volta, s'han tan­cat dues plan­tes del gran hos­pi­tal de Bell­vitge; més plan­tes al Tru­eta de Girona, i més encara d'un seguit d'hos­pi­tals d'arreu del país. S'anun­cia una reta­llada de per­so­nal sani­tari, met­ges, infer­me­res, etc. Es comu­nica que les inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques seran com­pac­ta­des als matins. Les llis­tes d'espera per a les inter­ven­ci­ons s'allar­guen en el temps. Cal res­trin­gir un deu per cent del pres­su­pos­tos. Ras i curt.

A aquesta agres­siva acció la segueix l'atac a ense­nya­ment: anun­cia la con­se­llera Irene Rigau la no reno­vació de les vacants per jubi­lació i per malal­tia. Treu d' una revo­lada la sisena hora d'ense­nya­ment, que homo­lo­gava la pública amb la pri­vada; la con­se­llera parla d'estal­viar en les des­pe­ses cor­rents.

Els met­ges es plan­ten, les infer­me­res es plan­ten. Es planta tot el per­so­nal sani­tari davant el Palau de la Gene­ra­li­tat. Els pro­fes­so­rat es planta, recorre els car­rers amb pan­car­tes.

Fins i tot, un mem­bre de l'equip d'asses­sors gover­na­men­tals, el doc­tor Vilar­dell, pre­si­dent del Col·legi de Met­ges, es mos­tra taxa­ti­va­ment en des­a­cord amb la política enun­ci­ada.

Artur Mas diu parau­les asse­nya­des a l'entre­vista amb Mònica Ter­ri­bas, direc­tora de TV3, con­sola el per­so­nal en la con­ferència amb els diver­sos sec­tors econòmics. No vol car­re­gar-se l'estat del benes­tar. Però el pas­sat diven­dres 15 d'abril, el con­se­ller de Sani­tat, Boi Ruiz, referma la seva política davant d'un audi­tori ple de gom a gom dels com­po­nents del sec­tor. Fins que aquests s'alcen i aban­do­nen el local amb pro­tes­tes diver­ses. El con­se­ller es queda sol.

El gran error de CiU

Con­sis­teix a no haver reu­nit els sec­tors d'ense­nya­ment i sani­tat amb les con­se­lle­ries per tal de deba­tre la pos­si­bi­li­tat d'unes rees­truc­tu­ra­ci­ons que pot­ser no arri­ba­rien al deu per cent, però podrien estal­viar segu­ra­ment un bon pes­sic d'euros. En sani­tat, com a usu­a­ris, ens ado­nem dels exces­sos en la uti­lit­zació dels ser­veis mèdics per la ciu­ta­da­nia: per­so­nes que cada dia van als CAP com si hi esti­gues­sin engan­xa­des. Per­so­nes que cor­ren a Urgències per qual­se­vol “dolor” al braç o qual­se­vol lumbàlgia. Veiem com se'ns recep­ten medi­ca­ments a dojo per un refre­dat, sen­zi­lla­ment perquè les far­macèuti­ques tenen uns estàndards. En ense­nya­ment, segu­ra­ment es podria estal­viar en paper, fotocòpies i mate­rial admi­nis­tra­tiu en gene­ral. Cal­dria adap­tar el mate­rial sani­tari amb el que incor­pora impor­tants estal­vis d'aigua. Quant a l'elec­tri­ci­tat, es podria pro­ce­dir a un canvi d'enllu­me­nat per un de baix con­sum, sigui amb bom­be­tes clàssi­ques, sigui amb lets.

I se'n tro­ba­rien molts més, d'aspec­tes res­trin­gi­bles de cara a l'estalvi. Se'n tro­ba­rien amb la col·labo­ració de la Gene­ra­li­tat i els sec­tors afec­tats. El que ningú, ni Sani­tat, ni Ense­nya­ment, ni la soci­e­tat en gene­ral pot adme­tre és un pas enrere en salut pública i un pas enrere en ense­nya­ment.

El pro­jecte de nou govern

Hem de conèixer el pro­jecte social del nou govern. Les res­tric­ci­ons que se'ns pro­po­sen i se'ns impo­sen tenen tot un altre sen­tit si for­men part d'un “sacri­fici col·lec­tiu” per sor­tir del pas, o bé si es con­tex­tu­a­lit­zen dins un pro­jecte de canvi cap a la soci­e­tat del campi qui pugui. Perquè, no en dub­tem pas. Si es duu a terme l'anunci dels con­se­llers, per­me­teu-me que ho digui gro­lle­ra­ment, els rics uti­lit­za­ran la sani­tat i l'ense­nya­ment pri­vats; els pobres uti­lit­za­ran els hos­pi­tals gene­rals i els col·legis públics. És a dir, els hos­pi­tals i col·legis esde­vin­guts dels pobres.

Ni més ni menys que als Estats Units d'Amèrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.