Políticament incorrecte

Quan la majo­ria dels tre­ba­lla­dors patei­xen rebai­xes sala­ri­als, rees­truc­tu­ra­ci­ons, eros i altres misèries, estem a les por­tes d'unes elec­ci­ons que solu­ci­o­na­ran (tem­po­ral­ment) la vida labo­ral a un gra­pat de gent. Ben legítim, sens dubte. Si en algun lloc es mani­festa prou la volun­tat de ser­vei i l'interès per la cosa pública és en bona part dels regi­dors dels nos­tres pobles. Vir­tuts com ara l'abne­gació i el volun­ta­risme, les tro­bem en molta gent que figura en les can­di­da­tu­res pel dia 22. És clar, pel mig hi ha grim­pa­dors cob­di­ci­o­sos, i aquells indi­vi­dus que només actuen per interès propi. També hi podem incloure les llis­tes fan­tasma de can­di­dats que ni tan sols estan empa­dro­nats al muni­cipi on es pre­sen­ten, la qual cosa és una burla als veïns i a la democràcia. Però els fets i el temps posa tot­hom al seu lloc. Tor­nant al fil ini­cial, a molts pobles els ajun­ta­ments són la pri­mera empresa per nom­bre de tre­ba­lla­dors, i encara que s'hagin pogut fer reta­lla­des, la mateixa inèrcia del ‘ja ho paguem entre tots' i els com­pro­mi­sos adqui­rits (i no par­lem dels elec­to­rals), fa que se'ls hagi de recor­dar que gover­nen una empresa que té la sin­gu­la­ri­tat que els pro­pi­e­ta­ris som tots els veïns; i els regi­dors no han d'obli­dar mai que el seu càrrec es renova cada qua­tre anys. De les elec­ci­ons també en sor­gi­ran els repre­sen­tats en els con­sells comar­cals, en les dipu­ta­ci­ons i en altres patro­nats i empre­ses públi­ques. Aquí s'ha de començar a triar el gra de la palla. Per què no se supri­mei­xen les dipu­ta­ci­ons? I no ser­veix l'excusa que l'Estat no ens deixa, ja que sem­pre han ser­vit d'ins­tru­ment polític al govern de torn. Lla­vors, què fem amb els con­sells comar­cals? Són temes que no sur­ten durant la cam­pa­nya.