La tisora, símbol nacional

És un moviment soterrat. Però si es para l'orella se'n pot sentir el soroll. Amb sordina, però insistent. És el soroll de l'ofensiva que es prepara. Com quan enmig d'una batalla se sent molt a la llunyania el soroll de motors i roderes d'una maquinària bèl·lica que avança inexorable. Fins que poc a poc es fa eixordadora. En termes bèl·lics, és com es podria definir la manifestació convocada per demà per protestar per les retallades. Una manifestació que just en el meridià de la campanya electoral tindrà els seus efectes. No hi ha hagut un gran escalfament previ. Com deia, la convocatòria ha quedat soterrada per altres qüestions de l'actualitat mediàtica com ara la consecució de la lliga per part del Barça o el terratrèmol de Múrcia. Però el soroll de fons m'indica que és previsible que el malestar generalitzat faci sortir al carrer molta gent. I, per què negar-ho, els partits de l'oposició seran els primers d'incentivar la mobilització que en el fons marxarà demà contra el govern d'Artur Mas i que, per tant, situa els candidats de CiU en primera línia del front. Abonaran la manifestació tots els partits de l'oposició, però segurament amb especial entusiasme el PSC. Ja se sap que la venjança és un plat que se serveix fred. I la manifestació serà un àpat gèlid per utilitzar contra els adversaris de CiU després de l'atzucac en què s'han vist atrapats els socialistes amb la maniobra convergent al Congrés dels Diputats, que els ha deixat amb la seva part menys noble a l'aire. Una gran batalla entre tisoraires. Els convergents, que estisoren –ara busquen en el diccionari eufemismes per dir estalvi al que són retallades– des de la plaça Sant Jaume. I els socialistes, que ho fan des de La Moncloa amb els seus amics del PSOE.

Les tisores s'han convertit en el gran emblema nacional. La nostra senya d'identitat. A Catalunya ja hi ha una altra cosa que sabem fer millor que ningú. Retallades! Ho fem millor que el govern de l'Estat, que tot i tenir molta més despesa que la Generalitat per retallar que no afecta serveis essencials de l'estat del benestar es dedica a derivar a Catalunya part de la reducció de dèficit que li tocaria fent-se el morós. Ho fem millor que la immensa majoria de les autonomies espanyoles, estiguin governades pel PP o pel PSOE. I ho fem millor que fins i tot alguns països amb estat de la Unió Europea. És veritat que la campanya electoral ha aturat l'operació tisorada, tot i que això no ha evitat la manifestació. I que per molt que la batalla política sigui consubstancial a la demagògia, cal recordar que després del 22-M tornaran les retallades. Entenc que la situació econòmica és greu. I que resulta difícil fer altra cosa que el que està fent el govern. Es pot fer d'una altra manera, si es vol, però no res diferent. Ara bé, compte amb ser els millors en el maneig de les tisores. Perquè, en el fons de la qüestió, ja sabem que la retallada que s'imposa en el subconscient de bona part dels dirigents espanyols és que, posats a esporgar, potser el que cal és tallar de soca-rel el que ells consideren un problema. L'existència de Catalunya ni que fos com a una simple comunitat autònoma. O com a mal menor, l'eliminació dels fets diferencials d'aquesta “comunitat autònoma”. Ves que no els estiguem fent la feina!