Ho vull veure en positiu

Acabo de pen­jar el telèfon a una amiga que s'ha acos­tat fins a la plaça de Cata­lu­nya a veure els acam­pats. La meva amiga té una llarga experiència de par­ti­ci­par de manera activa en movi­ments de joves com­pro­me­sos. La meva amiga n'és una, de jove com­pro­mesa, activa, que lluita per trans­for­mar. I em diu que la gent acam­pada és molt diversa. Hi ha joves que mai no han par­ti­ci­pat en cap mobi­lit­zació, joves estu­di­ants uni­ver­si­ta­ris aca­bant tre­balls a l'ordi­na­dor. La majo­ria no estan sin­di­cats, ni mili­ten en cap causa. No són volun­ta­ris de cap orga­nit­zació, ni per­ta­nyen a allò que ano­mene'm soci­e­tat civil orga­nit­zada. N'hi ha molts d'altres de l'esquerra alter­na­tiva a la ciu­tat, aquells que saben quina pot ser la força d'un feno­men com les acam­pa­des, si se saben ges­ti­o­nar. I també uns quants que rei­vin­di­quen país, com­promís.

Hi ha qui a hores d'ara i davant d'aquesta incer­tesa vol veure el got mig buit, i diu allò de “què fan aquesta cana­lla dor­mint al ras si no saben què volen”. Són els matei­xos que fa dies deien allò de “aquest jovent, que no fa res, que es queda a casa sense fer res sense feina ni futur, que viu dels pares i només pensa a acon­se­guir qua­tre euros per sor­tir de festa”.

Doncs jo avui aplau­deixo els joves que han dor­mit i dor­mi­ran a la plaça de Cata­lu­nya, aquests joves que es diuen a ells matei­xos “sense futur”. De la mateixa manera que aplau­deixo els joves que diu­menge ani­ran a les llis­tes de par­tits i coa­li­ci­ons a les muni­ci­pals. Els que par­ti­ci­pen en enti­tats, com a volun­ta­ris. Que com­pro­me­ten el seu temps pel barri, pel país, la cul­tura o qual­se­vol altre valor. Els joves empre­ne­dors que volen veure el seu entorn créixer de manera sos­te­ni­ble. Els qui es dedi­quen a la inves­ti­gació per fer-nos millor la vida. M'agra­den els i les joves que volen trans­for­mar allò que no els agrada, des de la raó. I els qui avui han dor­mit i dor­mi­ran al ras en tenen unes quan­tes, de raons. O pot­ser tota la raó. Gràcies als qui no heu triat que­dar-vos a casa, perquè gràcies a vosal­tres com­pro­me­tre's pel futur d'aquest país segur que val la pena. Han entrat en cam­pa­nya, i a mi m'han donat molts més motius per votar diu­menge que alguns dis­cur­sos buits o malin­ten­ci­o­nats que hem hagut d'escol­tar aquests dies.