Sento vergonya i indignació

Sento indig­nació i ver­go­nya de pertànyer a un estat, l'Estat espa­nyol, que després de trenta anys encara no ha asso­lit la plena democràcia. Només cal veure com els par­tits polítics uti­lit­zen les ins­ti­tu­ci­ons. Fa pocs dies, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va sen­ten­ciar, en con­tra del Tri­bu­nal Suprem, que la coa­lició Bildu es podia pre­sen­tar a les muni­ci­pals. El PP, que tant va valo­rar el TC quan va reta­llar i estri­par l'Esta­tut de Cata­lu­nya, ara quasi el con­si­dera un esta­ment pro­e­tarra. Els dia­ris de la línia del PP també s'hi van lluir. La Razón titu­lava “ETA gana, la demo­cra­cia pierde”. I l'ABC, “El TC avala a los pro­e­tar­ras”. Com es pot ser tan hipòcrita, tan mani­pu­la­dor i tan des­ver­go­nyit!

Sento indig­nació perquè un govern dit democràtic no com­pleix les lleis que ell mateix ha pro­mo­gut. Em refe­reixo als 1.450 mili­ons d'euros que l'Estat ha de trans­fe­rir a Cata­lu­nya en con­cepte de com­pe­ti­ti­vi­tat. I en sento perquè el PSC no va acom­pa­nyar el govern de Cata­lu­nya a la recla­mació d'aquest deute a les Corts gene­rals.

Sento també indig­nació perquè, en els muni­ci­pis i les comu­ni­tats gover­nats per par­tits amb molts diri­gents impu­tats per cor­rupció, aquests aug­men­ten encara més els seus resul­tats elec­to­rals.

Sento indig­nació perquè en els moments tan difícils que estem vivint, els par­tits polítics, govern, sin­di­cats i patro­nal no han sig­nat cap com­promís seriós i fia­ble per, tots junts, arri­bar a sor­tir de la crisi.

Sento indig­nació perquè, a casa nos­tra, el govern està reta­llant aspec­tes bàsics de la soci­e­tat del benes­tar com són la sani­tat i l'ense­nya­ment i ens vol fer creure que ho fa per poder man­te­nir el benes­tar gene­ral. No és creïble, sobre­tot si no es pre­senta abans un pla de pri­o­ri­tats. Sem­bla que la fina­li­tat del govern de CiU sigui només apli­car reta­lla­des.

Sento indig­nació per l'ús par­ti­dista dels mit­jans que fan els governs de torn.

Sento la mateixa indig­nació que sen­ten els milers de per­so­nes que han omplert les pla­ces del país.