L'ombra del cogombre

Vam poder veure-ho fa cinc dies: Clara Agui­lera, la con­se­llera d'Agri­cul­tura i Pesca d'Anda­lu­sia, men­jant un cogom­bre cru per demos­trar que en els cogom­bres d'Anda­lu­sia no hi ha el bac­teri E.​coli. El mateix dia, Rosa Agui­lar, minis­tra de Medi Ambi­ent, denun­ci­ava el govern ale­many “per haver creat una alarma injus­ti­fi­cada”. “No con­sen­tiré que es con­tinuï per­ju­di­cant el sec­tor agrícola andalús, en espera dels resul­tats de les anàlisis encar­re­ga­des pel govern”, hi afe­gia. Les anàlisis van arri­bar un dia més tard. Però la con­se­llera anda­lusa ja s'havia foto­gra­fiat men­jant un cogom­bre. “Per recu­pe­rar la con­fiança dels con­su­mi­dors”. S'entén. Però, si jo fos ale­many i mengés cogom­bres, m'hau­ria espan­tat. I no ha con­vençut els rus­sos. Deuen dir-ho encara algu­nes per­so­nes: qui ha fet el cogom­bre, que el tre­gui a l'ombra. Pot­ser ja ho saben. Es diu o es deia jus­ta­ment per fer enten­dre que qui ha pro­vo­cat un pro­blema és qui ha de resol­dre'l o qui ha de pagar-ne les con­seqüències. ¿No estan veient ara Angela Merkel men­jar cogom­bres anda­lu­sos, men­tre som­riu? I fent tot de rots, que és el que fa fer el cogom­bre quan en men­ges. També Fraga Iri­barne va banyar-se a Palo­ma­res el 1966, després que un avió cis­terna i un bom­bar­der B-52 xoques­sin i una de les bom­bes caigués al mar. Sem­bla que n'hi havia una altra. Però ho hem sabut molt més tard. El pit­jor acci­dent de pèrdua d'armes nucle­ars de la història. Fraga, que lla­vors era minis­tre d'Infor­mació i Turisme, va banyar-se amb l'ambai­xa­dor nord-ame­ricà en una platja que es deia Qui­ta­pe­lle­jos. I encara és viu. Però avui Palo­ma­res és la loca­li­tat més radi­o­ac­tiva de tot l'Estat. Que jo ara sàpiga.