Fer un ou ferrat

En Fer­ran Adrià té dues tècni­ques per fer l'ou fer­rat per­fecte, aquell en què la clara queda tor­rada i el rovell es manté líquid. Una és més com­pli­cada i l'altra asse­gura gai­rebé el tret, tot i que a costa de gas­tar dos ous fres­cos per poder tenir un bon ou fer­rat. La com­pli­cada: es trenca un ou i se sepa­ren la clara i el rovell. Es posa una pae­lla al foc amb prou oli perquè la clara no s'hi enganxi. Fre­gim la clara fins que el con­torn agafa aquell to tor­rat tan ape­titós. La reser­vem en un plat. Tot seguit es fre­geix el rovell, amb molt de compte perquè no es des­faci. S'ha de fer molt poc, just perquè agafi tem­pe­ra­tura. Es treu i es col·loca al cen­tre de la clara. S'ha de men­jar calent, després de tirar-hi un pols de salt, i amb un bon pa per xucar. La manera més fàcil: es trenca un ou i es fre­geix en una pae­lla amb oli ben calent fins que la clara quedi tor­rada. Com que és molt pro­ba­ble que el rovell s'hagi soli­di­fi­cat per estar tanta estona al foc, quan s'ha tret es res­se­gueix amb un gani­vet el con­torn del rovell, i es retira; es reserva la clara amb un forat al mig. Tot seguit es fre­geix un altre ou, però aquesta vegada es deixa molt poca estona al foc, perquè el rovell quedi líquid. Es treu i, amb compte, es reta­lla el rovell pel con­torn i, deli­ca­da­ment, es col·loca al forat de la clara tor­rada. Heus aquí l'ou fer­rat per­fecte. Evi­dent­ment, també hi ha la manera com s'han fet els ous fer­rats tota la vida: s'intenta que la clara quedi tor­rada i que el rovell no es qua­lli. Dime­cres pas­sat Adrià es va quei­xar, en un acte de la Fun­dació Casa­de­mont a Girona, que avui dia es cuina molt poc a les cases, i va dir que això “tindrà un cost ele­vadíssim” i ho va qua­li­fi­car com “uns dels grans pro­ble­mes de la huma­ni­tat”. No li falta raó. A les cases es cuina poc i, amb el temps, no es pas­sen les recep­tes i els trucs de gene­ració a gene­ració. O ho com­prem fet o solu­ci­o­nem àpats pim-pam. Adrià no només és un geni perquè ha fet i fa cuina avançada al seu temps, sinó perquè es pre­o­cupa de la cuina de tota la vida. Ara els cui­ners volen cui­nar com ell, les àvies no són eter­nes i els lli­bres de recep­tes són un mal subs­ti­tu­tori. Llarga vida al sofre­git. I a l'ou fer­rat.