Guardiola

Has estat por­tada del ‘Newsweek', t'han dedi­cat tota mena de repor­tat­ges, i fins i tot s'ha estès la moda d'explo­tar-te com a estudi de cas en clas­ses de màrque­ting i moti­vació d'empresa. S'han fet elo­gis des­me­su­rats sobre el teu caràcter, el teu espe­rit i les teves lliçons. Fins i tot els pit­jors ene­mics, els que ves­tei­xen de blanc, es ren­dei­xen a la teva màgia. No hi ha dubte que aquest equip de fut­bol gloriós pas­sarà a la història asso­ciat al teu nom. “Ai aquell Pep Team –diran algun dia amb un deix de nostàlgia–, ai el Barça de Guar­di­ola...”.

No vol­dria aigua­lir-te l'èxit, però tinc la impressió que tot ple­gat és més sen­zill del que ens volen fer creure. D'entrada, diria que en el món de la pilota, el sen­tit comú era el menys comú dels sen­tits. Fins que vas arri­bar tu amb un sac de seny, i vas can­viar-ho tot amb noci­ons real­ment molt bàsiques; un equip ha de ser un equip, els juga­dors han de men­jar i dor­mir bé, els bor­rat­xos no fan gols... Coses que un veterà sap de sobra.

I sobre­tot, has vol­gut hono­rar i res­pec­tar el fracàs. O sigui, enten­dre que ningú, ni els astres més ruti­lants del moment, estan vacu­nats con­tra la des­feta. Tu vas viure tri­omfs impor­tants, però després et vas haver d'empas­sar hores molt amar­gues, a les dunes d'Aràbia i als tri­bu­nals d'Itàlia. Si alguna cosa t'ha fet espe­cial, doncs, és la der­rota. Les dure­ses que vas viure i que et van fer tocar fons són les que expli­quen el Pep Team. Tu millor que ningú has fet enten­dre a uns super­he­rois de vint anys que són sim­ples mor­tals.