Font de Mora

Ja fa uns dies que et volia donar l'enho­ra­bona per la pro­moció; de con­se­ller d'Edu­cació a vice­pre­si­dent de les Corts Valen­ci­a­nes. Xe, d'això se'n diu una vice­es­ca­lada. Però trem­pat com ets, no has vol­gut aban­do­nar les teves res­pon­sa­bi­li­tats didàcti­ques sense abans aco­mi­a­dar-te de la comu­ni­tat pedagògica amb un decret dels que fan època. Has decre­tat que la línia en valencià s'havia d'aca­bar, i que tot el sis­tema esco­lar de la comu­ni­tat pas­sa­ria a ser tri­lingüe.

La teva for­mació de forense t'ha enga­nyat, real­ment, perquè et pen­sa­ves que es trac­tava sim­ple­ment de fer un tall al fèretre, i ves per on el cadàver s'ha alçat, ha res­sus­ci­tat i ha començat a insu­flar vida al país. Mes­tres, pares i alum­nes han demos­trat que la línia en valencià no era cap gueto, sinó un jardí regat amb amor i constància per molta i molt bona gent. Els polítics que no per­ta­nyen a mamuts espa­nyols també s'han revi­fat i, des d'una presència meritòria a les ins­ti­tu­ci­ons, t'han fet suar la can­sa­lada.

Alguna cosa es mou al teu regne de València, Font de Mora. I el pro­blema no és tant si l'ense­nya­ment ha de ser tri­lingüe o hep­ta­lingüe; sobre el paper, el teu decreto/decree/decret podria ser una bona idea, ja que seria fantàstic que tots els xiquets par­les­sin tres idi­o­mes. El pro­blema és que ningú no es creu que vul­guis ser equànime; podries ser tri­lingüe tu mateix a l'hora de par­lar, o de redac­tar la teva pròpia web. Però ja no et creu ni el teu amic Camps, que t'ha fet un vice­re­gal de vice­con­so­lació. Au, des­cansa un poquet.