Hessel

Pare intel·lec­tual dels “indig­nats”, has renun­ciat a la violència com a mètode de pro­testa i has con­dem­nat els fets del Par­la­ment de Cata­lu­nya. No podia ser altra­ment. Havent llui­tat a la resistència fran­cesa, cap­tu­rat pels nazis, enviat al camp de con­cen­tració de Buc­henwald, tor­tu­rat i a punt de ser exe­cu­tat més d'un cop, havent pas­sat per tot això, no pots ni ima­gi­nar que la violència porti enlloc. Saps què vol dir el fei­xisme i què vol dir la pri­vació de lli­ber­tat millor que cap dels teus admi­ra­dors joves.

Aque­lla joven­tut traumàtica va pas­sar, i després t'has dedi­cat als drets humans, a la coo­pe­ració i a fer d'ambai­xa­dor vita­lici –asso­ciat sem­pre a les cau­ses nobles–. Des de la talaia dels teus noranta-i-tants anys vas con­tem­plar el món que estàvem cons­truint, i no et va agra­dar; així que vas donar suport a un movi­ment alter­na­tiu, Europe Écolo­gie, que et va dur al cos­tat dels incom­bus­ti­bles Cohn-Ben­dit i José Bové. I vas escriure, quasi cen­te­nari, el lli­bre que ha fet la volta al món: Indig­neu-vos.

Entre els motius d'indig­nació asse­nya­les l'abisme entre pobres i rics, el tracte als immi­grants, els atemp­tats con­tra el medi ambi­ent, la pèrdua de lli­ber­tats, la causa pales­tina... I cri­des a una insur­recció pacífica per can­viar les coses. La crítica més forta que vas rebre era que la indig­nació per ella sola no can­vi­ava res, així que has fet el que tocava; un segon lli­bre que es diu Com­pro­me­teu-vos. Gràcies. Ara només cal que la gent se'l lle­geixi, segur que ens aju­da­ria a enten­dre coses i avançar.