Inflació de saber

Publi­cava aquest diari, amb tan sols dos dies de diferència, dues notícies pos­si­ble­ment més que inter­re­la­ci­o­na­bles entre si, així com del tot refe­ri­bles a l'actual con­text de crisi que patim. La segona d'elles, del 2 de juliol, a tota pàgina, sota un titu­lar exul­tant (Rècord d'apro­vats), feia paga del fet que fins a un 94,54% d'estu­di­ants de bat­xi­lle­rat han superat enguany les pro­ves d'accés a la uni­ver­si­tat. La pri­mera, del 30 de juny, enca­bida dins un sim­ple requa­dret, sen­ten­ci­ava, par­tint d'un informe, que un 40% d'alum­nes aban­do­nen els estu­dis uni­ver­si­ta­ris, tot aler­tant del cost deri­vat d'una tal defecció per a les finan­ces públi­ques.

I bé, sense entrar ara en con­si­de­ra­ci­ons sobre la dimensió estric­ta­ment quan­ti­ta­tiva i econòmica de tots dos fenòmens, sem­bla tan­ma­teix poder deduir-se'n que la inflació (o esti­ra­ment del braç més que la màniga) no té sols a veure amb la cobdícia monetària, sinó també amb l'afany de creure's amb més de conei­xe­ments de què veri­ta­ble­ment es dis­posa.

Lla­vors, de la mateixa manera que avui no parem de cons­ta­tar com s'ha despès molt per sobre dels recur­sos a l'abast, també comen­cem a acu­sar les con­seqüències d'aquest qua­li­fi­ca­ci­o­nisme a l'alça. I, doncs, tot d'estu­di­ants a qui han dei­xat pas­sar la selec­ti­vi­tat amb aque­lla ale­gria, aca­ben després fent figa a mitja car­rera.

¿No han estat ells ales­ho­res tan vícti­mes d'estafa com aquells a qui es va con­ce­dir una hipo­teca sense prou garan­ties de poder assu­mir-la? En el marc de fallida gene­ra­lit­zada en què ens movem avui, al cos­tat dels irres­pon­sa­bles sense escrúpols de la banca i del gran capi­tal, ¿no hi ha també irres­pon­sa­bles edu­ca­tius que sobre­va­lo­ren, per inèrcia o per como­di­tat, el poten­cial intel·lec­tual dels seus alum­nes?

¿Quants docents no hi ha que encara apli­quen aque­lla màxima letal del “ja els sus­pendrà la vida”? ¿I quants de cons­ci­ents que val més un sus­pens a temps que no pas un greu error pro­fes­si­o­nal quan ja és massa tard?