On és Satanàs?

Fa anys un poeta amic em va dir que la sin­ce­ri­tat és com una baieta: l'escor­res i només surt merda. La baieta la podríem com­pa­rar amb l'estat del país. Un dels últims epi­so­dis lamen­ta­bles ha estat l'estre­pi­tosa detenció de Teddy Bau­tista i part de la cúpula de l'SGAE, asso­ci­ació a la qual tinc la desgràcia de pertànyer. Molts dels seus sequaços no s'han can­sat de llançar llo­an­ces per l'ínclit músic. Es podria escriure, però, una novel·la pica­resca de les seves aven­tu­res i capri­cis, pròpies de la rock and roll star que va ser fugaçment quan can­tava amb els Cana­rios Get on your knees –que mai em vaig can­sar de ballar quan era un nen– o l'inti­mista himne alli­be­ra­dor Free your­self. El negoci musi­cal és cre­matístic i li vaig per­dre la pista durant anys fins al con­cert Entre ami­gos, del 1983, en què Luis Edu­ardo Aute inter­pre­tava amb Teddy Bau­tista un profètic Anda suelto Satanás. Teddy sem­pre havia tin­gut talent i carisma, fins i tot quan es va com­pli­car l'existència en el paper de Judes a la versió espa­nyola de Jesu­crist Supers­tar. Encara va que­dar més en evidència quan es va auto­a­tor­gar una pensió vitalícia del 90 per cent del seu sou, poc més de vint-i-cinc mil euros al mes. L'obs­cura minis­tra Sinde tam­poc va veure aquell des­propòsit, pot­ser perquè no s'espe­rava el foc amic que li estava a punt de caure pro­vi­nent de les inves­ti­ga­ci­ons que un advo­cat va des­ta­par. Molts diuen que era un secret ampli­fi­cat a molts deci­bels, però el país és així de sord. No cal par­lar dels grans bancs ni les mul­ti­na­ci­o­nals de l'Estat per par­lar d'escàndols sinó que en les asso­ci­a­ci­ons d'artis­tes també es prac­tica el pillatge i l'extorsió. La roda de premsa de la junta que aca­bava de gua­nyar les elec­ci­ons era una bonica mos­tra de no tenir idea del que pas­sava, amb Víctor Manuel i Caco Senante tocant el fla­biol a pulmó des­fer­mat. La sort, però, és efímera i no sé si Teddy aca­barà rebent la seva sucosa pensió o haurà d'ingres­sar a la presó, cosa que no li desitjo per la vella admi­ració. Un peri­o­dista nord-ame­ricà va dir fa uns dies que ara als músics de l'Estat espa­nyol els roben per dues ban­des: per les descàrre­gues il·legals i per l'SGAE que els repre­senta. L'últim que apa­gui el llum.