Relat conjunt

El país s'ha tor­nat a ins­tal·lar en un dels esports naci­o­nals: el der­ro­tisme. Alguns s'entes­ten a demos­trar que el país està pit­jor del que està, sense pre­veure les con­seqüències d'atiar un foc que ja és prou potent. Sem­pre he sos­pi­tat que rere el dis­curs incen­di­ari s'amaga la misan­tro­pia, per no par­lar del nihi­lisme, ide­o­lo­gia perenne i carac­terística de la nos­tra per­so­na­li­tat.

La set­mana pas­sada, en les jor­na­des de reflexió orga­nit­za­des a Arts Santa Mònica, l'escrip­tor Fran­cesc Serés es va quei­xar de l'immo­bi­lisme del govern, una crítica actual que ha estat un dels retrets ances­trals que s'han fet en els llargs períodes de Con­vergència al poder. La prudència, un dels valors prin­ci­pals d'aquest par­tit, ha esde­vin­gut sovint el seu pit­jor defecte. Per aquest motiu em va agra­dar la res­posta de Xavier Solà, secre­tari gene­ral de la con­se­lle­ria de Cul­tura, quan va res­pon­dre –sense ama­gar el cap sota l'ala i no evi­tant l'argu­men­tació– que els debats de les jor­na­des els ser­vi­rien per traçar el futur i acon­se­guir “un relat con­junt del país glo­bal que no hi és”. La pri­mera res­posta va ser impor­tant perquè con­vo­car més de cin­quanta pro­fes­si­o­nals de dife­rents sec­tors per escol­tar-los és un esde­ve­ni­ment, després d'un llarg període diri­gista, que ha gene­rat més padrins i patri­cis, un retret a la política cul­tu­ral repu­bli­cana, excep­tu­ant l'Ins­ti­tut Ramon Llull, des del qual Carod i Bar­galló van impul­sar amb decisió pro­jec­tes exte­ri­ors fona­men­tals.

L'efecte que fan els Mas­ca­rell, Solà, Fèlix Riera i com­pa­nyia és de més horit­zon­ta­li­tat, de ser més acces­si­bles que els que pre­su­mien d'assem­ble­a­ris. Suposo que són les para­do­xes del poder, allò que Manuel Vázquez Mon­talbán no es can­sava de repe­tir: “Cuerpo a tierra, que vie­nen los nues­tros”. I els “nos­tres” final­ment van resul­tar ser més jeràrquics i aris­to­cra­tit­zants que els supo­sats de dre­tes. Al final d'una de les tau­les de les jor­na­des, Xavier Solà va con­cloure que “el pro­blema del país és que fa set mesos, quan hi ha el canvi de govern, els prin­ci­pals pro­jec­tes que tro­ben són el Museu del Còmic de Bada­lona i el Museu Cas­te­ller de Valls”. Espe­rem que, mal­grat la crisi, el país suri i tiri enda­vant.