Articles

Notícia de l'Acàdia

No és acceptada pel govern canadenc, però conforma una realitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística inqüestionable

No sóc gaire amant dels fran­ce­sos. Més aviat al revés; quan Pas­qual Mara­gall va deci­dir incloure'ns dins la Fran­co­fo­nia vaig tenir un atac de feri­dura. Però una cosa són els fran­ce­sos de França i una altra els francòfons d'Amèrica, l'epo­peia dels quals val la pena de ser recor­dada, sobre­tot la dels aca­di­ans. L'Acàdia és un ter­ri­tori no ofi­cial que s'escampa per les ano­me­na­des províncies marítimes del Canadà (Nova Bruns­vic, Nova Escòcia i l'Illa del Príncep Edu­ard) i que només reco­nei­xen els seus habi­tants francòfons. No és accep­tada pel govern cana­denc, però con­forma una rea­li­tat geogràfica, històrica, cul­tu­ral i lingüística inqüesti­o­na­ble.

Després d'algu­nes expe­di­ci­ons explo­ratòries, l'Acàdia va ser fun­dada a prin­ci­pis del segle XVII per alguns intrèpids explo­ra­dors fran­ce­sos, que aviat van colo­nit­zar-ne el ter­ri­tori en nom del rei de França. Van por­tar-hi colons fran­ce­sos, que van comp­tar amb l'aco­llida entu­si­asta dels indis mic­macs, i van esta­blir-hi for­tins i ports comer­ci­als. Des del pri­mer moment, però, el ter­ri­tori va ser objecte de dis­puta entre Angla­terra i França. Durant un segle, l'Acàdia va ser hos­ti­lit­zada per les for­ces angle­ses, tot i que Lon­dres en reco­nei­xia la sobi­ra­nia fran­cesa. Final­ment, però, els angle­sos van treure la qüestió durant les nego­ci­a­ci­ons del tris­ta­ment cèlebre Trac­tat d'Utrecht i final­ment es van apo­de­rar de l'Acàdia.

El 1755, com que els angle­sos sos­pi­ta­ven (amb raó) que els aca­di­ans roma­nien fidels a França, van orde­nar una veri­ta­ble neteja ètnica. Milers d'aca­di­ans van ser expul­sats, dels quals moltíssims van morir perquè s'hi van resis­tir, per les dures con­di­ci­ons de la depor­tació o per diver­sos nau­fra­gis de naus de refu­gi­ats. Durant els anys següents es van escam­par per mig món i grups de des­plaçats van arri­bar a Angla­terra, França, el Que­bec, les colònies de Nova Angla­terra o la Loui­si­ana, on per això encara s'hi parla francès. Després del Trac­tat de París, l'any 1763, molts van poder tor­nar i es van esta­blir en zones més o menys com­pac­tes. Durant dècades van viure dis­cre­ta­ment enmig d'una majo­ria anglòfona i si la seva cul­tura va sobre­viure va ser, sobre­tot, gràcies a la seva per­se­ve­rança i a l'Església catòlica, que es va con­ver­tir en el pal de paller social i edu­ca­tiu dels aca­di­ans.

Com en el cas català, el renai­xe­ment cul­tu­ral acadià va eclo­si­o­nar durant la segona mei­tat del segle XIX. En paral·lel a una revo­lució econòmica, la lite­ra­tura i la llen­gua fran­ce­ses renei­xen de les cen­dres i la consciència naci­o­nal dels aca­di­ans es des­vet­lla. El 1881 es crea la Soci­e­tat Naci­o­nal de l'Assumpció, que més tard va mutar el nom a Soci­e­tat Naci­o­nal de l'Acàdia, i que con­ti­nua essent la prin­ci­pal orga­nit­zació dels aca­di­ans. Tres anys més tard s'aprova la seva ban­dera, que no podia ser una altra que la ban­dera fran­cesa amb un estel dau­rat sobre la franja blava. Algú va tenir l'encert de pen­sar un lema: La unió fa la força, una con­signa que a nosal­tres no ens ani­ria gens mala­ment.

Avui els aca­di­ans repre­sen­ten el 15 per cent dels habi­tants de les tres províncies marítimes del Canadà, però només a Nova Bruns­vic arri­ben a un per­cen­tatge que en garan­teix el relleu gene­ra­ci­o­nal: el 33 per cent. A Nova Escòcia i l'Illa del Príncep Edu­ard no superen el 5 per cent. Fora del Canadà, els francòfons des­cen­dents dels aca­di­ans s'esfi­la­gar­sen irre­me­ia­ble­ment i aviat cau­ran en l'oblit. A Loui­si­ana, a Texas i Maine en que­den uns milers, però no supera­ran la pròxima gene­ració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.