Articles

El català a la universitat

L'anglès ha de ser el gran aliat del català a la universitat. L'anglès ens facilita l'obertura al món, com fa als països nòrdics.Però el català és la llenguapròpia del país

Als anys vui­tanta Adolfo Suárez va pro­ta­go­nit­zar una forta polèmica quan va afir­mar a un grup de peri­o­dis­tes estran­gers que el català no ser­via per ense­nyar física nuclear. Aque­lles decla­ra­ci­ons van cau­sar una gran indig­nació i, entre d'altres, li res­pongué Joan Oró, el científic català que tre­ballà en pro­jec­tes de la NASA. Sor­to­sa­ment, les uni­ver­si­tats cata­la­nes igno­ra­ren els intents des de dife­rents àmbits de mar­gi­nar la llen­gua cata­lana en l'edu­cació supe­rior, i el català va anar avançant en la docència uni­ver­sitària, trans­for­mant la uni­ver­si­tat cata­lana, for­ta­ment cas­te­lla­nit­zada des de la cre­ació de la Uni­ver­si­tat de Cer­vera per Felip V, en una uni­ver­si­tat on el català és la llen­gua ins­ti­tu­ci­o­nal i té una forta presència en la docència, sobre­tot en el grau. A física de la UB, el curs 2004-2005, el
80 per cent de les clas­ses de lli­cen­ci­a­tura es feien en català. En Suárez, per sort, s'equi­vocà de ple. Hi ha àmbits en què els avenços han estat més lents, com ara els ense­nya­ments de dret i d'empresa, on l'ús volta el 50 per cent.

Dar­re­ra­ment, l'ús del català a la uni­ver­si­tat ha tor­nat a ser qüesti­o­nat, aquest cop amb l'argu­ment de la neces­si­tat d'inter­na­ci­o­na­lit­zar les nos­tres uni­ver­si­tats. És evi­dent que la llen­gua on es publi­quen els avenços científics és l'anglès, que ha esde­vin­gut l'espe­ranto del món acadèmic, però con­ti­nua sent fona­men­tal que el català sigui la prin­ci­pal llen­gua de docència uni­ver­sitària. I ho és perquè una llen­gua només sobre­viu si és pre­sent en tots els usos, si ser­veix per a les con­ver­ses infor­mals i for­mals, per al lleure i per a la feina. Una llen­gua que perd voca­bu­lari per desen­vo­lu­par una de les acti­vi­tats huma­nes ini­cia la seva des­a­pa­rició. A les uni­ver­si­tats, a banda de difon­dre el conei­xe­ment científic, es for­men els pro­fes­si­o­nals. Aquell gra­duat que aca­barà por­tant la comp­ta­bi­li­tat d'una pime ha de poder par­lar d'assen­ta­ments comp­ta­bles, i no empo­brir el català amb cas­te­lla­nis­mes o angli­cis­mes perquè ningú no li ha ense­nyat la ter­mi­no­lo­gia de la seva pro­fessió. I això no és con­tra­dic­tori amb l'ús crei­xent de l'anglès a la uni­ver­si­tat, espe­ci­al­ment en la recerca, ni amb la inter­na­ci­o­na­lit­zació de la uni­ver­si­tat. De fet, l'anglès ha de con­ver­tir-se en el gran aliat del català a la uni­ver­si­tat. L'anglès ens faci­lita l'ober­tura al món, com ho fa als països nòrdics.

Però el català és la llen­gua pròpia del país, i la uni­ver­si­tat té una gran res­pon­sa­bi­li­tat en la seva pro­tecció. Res­pon­sa­bi­li­tat que han exer­cit els ser­veis lingüístics de les uni­ver­si­tats cata­la­nes amb el tre­ball ter­mi­nològic, els cur­sos de català, l'acre­di­tació lingüística, i les cam­pa­nyes de dina­mit­zació. Amb el finançament per objec­tius, la Gene­ra­li­tat també ha con­tribuït a la pro­tecció i la difusió del català. Un dels ele­ments clau ha estat la política de trans­parència lingüística: anun­ciar amb ante­lació la llen­gua de la classe garan­teix que ningú pugui al·legar desin­for­mació i exi­gir el canvi de llen­gua a l'aula. Malau­ra­da­ment, la direcció gene­ral d'Uni­ver­si­tats ha eli­mi­nat enguany aquest indi­ca­dor del finançament vari­a­ble. També ha supri­mit com a indi­ca­dor els conei­xe­ments de llen­gua cata­lana entre els estu­di­ants forans. I a més ha eli­mi­nat total­ment l'ajut de 290.000 euros per a clas­ses de català dels estu­di­ants de mobi­li­tat. El curs pas­sat, gràcies en part a aquest finançament, més d'un miler d'estu­di­ants de mobi­li­tat (d'Eras­mus i Sèneca i altres estu­di­ants d'inter­canvi) van fer cur­sos gratuïts i volun­ta­ris de català a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Aquests estu­di­ants de tot el món, també d'Espa­nya, que cur­sen una part dels seus estu­dis a les uni­ver­si­tats cata­la­nes, es con­ver­tei­xen en els millors ambai­xa­dors de la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura. El català interessa no només als cata­lans, el català és cul­tura uni­ver­sal, i sovint són els de fora els que ens ho recor­den. Els altres ajuts per a la nor­ma­lit­zació lingüística s'han man­tin­gut, amb un pres­su­post menor. Que aquesta sigui l'única par­tida que s'ha eli­mi­nat indica una manca de con­fiança en la capa­ci­tat d'atracció i d'extensió de la nos­tra llen­gua. L'opo­sició que va sus­ci­tar el decret d'acre­di­tació del conei­xe­ment lingüístic del pro­fes­so­rat uni­ver­si­tari i la recança actual a l'hora d'apli­car-lo, en són una altra mos­tra. El decret pre­veu prou excep­ci­ons perquè el català no sigui una bar­rera per a la cap­tació de talent forà, però alhora garan­teix el dret dels cata­la­no­par­lants a l'ús de la seva llen­gua a la uni­ver­si­tat. A la UB, on una norma interna simi­lar està vigent des de fa anys, cen­te­nars de pro­fes­sors han fet cur­sos i han acre­di­tat un nivell sufi­ci­ent de català, sense que cap pro­fes­sor hagi hagut de mar­xar pel català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.