Anuncis d'estiu

D'unes set­ma­nes ençà són dels més pro­gra­mats a les ràdios. Parlo dels anun­cis de bancs i cai­xes fent d'agència immo­biliària, recla­mant els seus cli­ents que par­ti­ci­pin de les seves jor­na­des de por­tes ober­tes per adqui­rir immo­bles als preus més com­pe­ti­tius del mer­cat. És clar! A banda de la com­petència des­lle­ial que estan fent a les agències immo­biliàries, trobo repug­nant la indolència amb què anun­cien aquesta mena de mer­cat de Calaf de venda de pro­pi­e­tats que segu­ra­ment un dia van ser d'hono­ra­bles cli­ents. El dis­curs interes­sat dels vene­dors en qüestió segur que serà que tenen una bossa immo­biliària que s'estan men­jant amb pata­tes a causa dels impa­ga­ments dels qui han esti­rat més el braç que la màniga. I segur que en part és així. Però després de les imat­ges dels dar­rers dies de des­no­na­ments jo em per­meto valo­rar els cen­te­nars de famílies que estan al car­rer en apli­cació d'una llei injusta i inde­cent.

El Cons­ti­tu­ci­o­nal ha emès una sentència en què diu que els pro­ces­sos d'exe­cució hipo­tecària són cons­ti­tu­ci­o­nals. Els jut­ges no valo­ren coses com el fet que hi ha qui no paga perquè no vol i d'altres que no paguen perquè no poden. Com tam­poc no demana als bancs si en els seus con­trac­tes exis­tei­xen clàusu­les abu­si­ves, o s'informa amb engany. I ni ens passa pel cap que el des­no­nat vul­gui argu­men­tar res a favor seu, perquè no hi ha ore­lles en la llei que vul­guin escol­tar-lo. Sub­hasta, el banc es queda l'habi­tatge pel 60% del valor de taxació, i el des­no­nat con­ti­nua man­te­nint el deute. I d'això en diuen llei i justícia? És hora que els polítics modi­fi­quin aquesta llei inde­cent i legis­lin per al ciu­tadà, i no per als interes­sos finan­cers. Jo estic amb els qui es resis­tei­xen a aquests des­no­na­ments, perquè ata­quen el més dèbil. I aquest hau­ria de ser objecte de pro­tecció de les ins­ti­tu­ci­ons.

El Par­la­ment va apro­var al juny ins­tar el govern espa­nyol a ela­bo­rar un pla de xoc con­tra els des­no­na­ments. Ser­vei­xen d'alguna cosa aquesta mena de ges­ti­cu­la­ci­ons?

Ahir el meu pare em dema­nava: què hau­ria pas­sat si tots els diners que el govern espa­nyol ha rega­lat a bancs i cai­xes els hagués des­ti­nat a res­ca­tar autònoms o petits empre­sa­ris? Jo hi afe­gi­ria per­so­nes en risc d'exclusió, atu­rats de llarga durada, joves amb ganes de fer-se un futur…