Turisme

La cons­trucció i el turisme: aquests són els dos grans motors de l'eco­no­mia de l'Estat espa­nyol. El de la cons­trucció s'ha ava­riat i tar­darà anys a enge­gar. Per això tota la maquinària tron­to­lla. Sort en tenim, que el del turisme encara fun­ci­ona. I més perquè altres indrets que són com­petència no aca­ben d'esta­bi­lit­zar-se. A veure qui se'n va a Grècia; perquè t'hi agafi una vaga.

La tem­po­rada turística ha fet escurçar la llista de l'atur. No tant com alguns s'espe­ra­ven, perquè l'empre­sari con­ti­nua tenint por de con­trac­tar. No ho acaba de veure clar. ¿I si al final els turis­tes no vénen? Però han vin­gut.

Ara, que si el turisme s'ha de con­ver­tir en el subs­ti­tut de la nos­tra indústria, val la pena que s'aposti per la pro­fes­si­o­na­li­tat. És allò del ser­vei. Més d'un ha dei­xat de com­prar un vehi­cle d'una marca o de l'altra perquè després el ser­vei de post­venda era un des­as­tre. L'acti­tud pro­fes­si­o­nal: aquesta és la clau.

No m'agrada ele­var l'anècdota a la cate­go­ria de norma, però jo els explico una història i després vostès en tre­uen con­clu­si­ons. Tres amics van a dinar a un res­tau­rant del port de Bar­ce­lona. Un és de la ciu­tat, un altre és anglès i el ter­cer és nord-ame­ricà. Tots tres par­len l'anglès amb fluïdesa. A l'hora de pagar, un cam­brer, que els ha sen­tit par­lar tota l'estona, els diu que el ser­vei no hi és comprès.

Acon­se­llat per l'amic que és de la terra, no hi dei­xen ni un cèntim. Però i si tots tres hagues­sin estat estran­gers, què? I si després s'assa­ben­ten que els han pres el pèl, què? Ara ja poden treure'n con­clu­si­ons.