Lloret City

Que Llo­ret sigui com és dóna bene­fi­cis a uns quants tour ope­ra­tors, hote­lers i res­tau­ra­dors, però per­ju­dica milers de veïns i arros­sega pel fang la qua­li­tat de vida del poble, el pres­tigi del turisme a Cata­lu­nya i la imatge del país. Aquest estiu, un turista ofe­gat, una turista morta a l'hotel, un noi de 15 anys assas­si­nat al car­rer i, la mati­nada de diu­menge pas­sat, una bara­lla mul­ti­tu­dinària i una ban­dada de 400 energúmens alco­ho­lit­zats estri­pant-ho tot als car­rers i enfron­tant-se a la poli­cia. Ah! I aquest any, a l'oferta tra­di­ci­o­nal de soroll, inci­visme i vòmits s'hi ha afe­git també un incre­ment de la pros­ti­tució, d'ori­gen sub­sa­harià. No patei­xin, no és Dodge City, perquè hi fal­ten sol­dats, caçadors de búfals, tre­ba­lla­dors del tren, cow­boys, pis­to­lers i el lle­gen­dari Wyatt Earp, però a Llo­ret City estan ben dis­trets i és urgent posar-hi remei.