Fàrmacs

Durant un temps, i encara avui dia, van fer for­tuna les pel·lícules i les novel·les en les quals la dolenta de la trama era una empresa far­macèutica. El lloc comú més uti­lit­zat era que els seus direc­tius cre­a­ven una nova malal­tia (com si per això calgués esforçar-se gaire) per ven­dre després la vacuna o el remei. Com a his­to­ri­eta per pas­sar el temps, o com a metàfora del que està pas­sant amb el deute públic euro­peu, val; però el pit­jor és que n'hi ha que tot això s'ho cre­uen.

Ho dic perquè sem­bla que alguns dels que es pen­sen que la indústria far­macèutica és intrínse­ca­ment mal­vada manen al govern espa­nyol. Ara con­fien a estal­viar-se molts diners obli­gant a recep­tar medi­ca­ments genèrics. És a dir, fàrmacs que no tenen nom comer­cial, que con­te­nen el prin­cipi actiu i que són sen­si­ble­ment més barats perquè estan lliu­res de la patent. Aquest ram­pell, que tindrà els matei­xos pobres resul­tats que altres intents ante­ri­ors de reta­llar en farmàcia, té impli­ca­ci­ons. La pri­mera, que sem­bla que el govern espa­nyol sàpiga millor que els met­ges allò que convé al malalt. La segona, que impe­deix recep­tar pro­duc­tes per als quals encara no hi ha genèrics perquè estan pro­te­gits per una patent. La ter­cera, que esca­nya les ja prou esca­nya­des farmàcies.

Però el pit­jor de tot és que les far­macèuti­ques són empre­ses com les altres: neces­si­ten gua­nyar diners per man­te­nir-se i per inves­ti­gar. Posar un medi­ca­ment al mer­cat, i encara més amb els con­trols actu­als, és car. Si no hi ha diners, no hi ha inves­ti­gació, ni tam­poc nous fàrmacs. Qui inves­ti­garà? Leire Pajín?