Opinió

LA COLUMNA

Cadells

Espero que Déu em perdoni per la fe que he tingut amb mala fe

Tal dia a missa tocava allò de Jesús pas­sant a terra de feni­cis. S'hi reme­nava el dimoni o alguna malura seva. En patia la filla d'aque­lla dona.

–Fill de David, gua­riu-me la filla endi­mo­ni­ada.

–Només sóc enviat a les ove­lles esgar­ri­a­des d'Israel.

–Senyor, aju­deu-me.

–No és de bon fer treure el pa dels fills per donar-lo als cadells.

–Però els cadells prou que s'empas­sen els rose­gons de terra.

–Gran és la teva fe, dona, que la filla se't gua­reixi.

Sorprèn que Jesús es fes pre­gar, però espe­rava que la dona el prengués pel mot.

Anem a avui dia. No vull pas fer l'apo­calíptic, però em temo que Cata­lu­nya és el país més des­cris­ti­a­nit­zat tot i Poblet, San­tes Creus i Sant Jordi a la Gene­ra­li­tat. Ves, gent. Ho havia de dir sense fer el plo­ricó. Déu me'n guard en el bon humor de l'espe­rança, de la llarga espe­rança de saber que la Il·lus­tració turu­rut viola. I la curta espe­rança de sen­tir com el Senyor aca­rona tant les ove­lles manya­gues com les esgar­ri­a­des, tant els gos­sots com els cadells juga­ners.

Amb els anys que he pas­sat per aquest món, pot­ser la més trista feta que he tocat és el fana­tisme dels qui envien cer­tes dones als inferns o, a la revessa, els qui enru­na­rien la Sagrada Família. Aquests ens farien viure a triar entre dues tau­les donant-se l'esquena i men­jant rose­gons, men­tre per terra la gent de no res hi fem l'escu­de­lla. Però trac­tada de prop, qual­se­vol d'aquests fanàtics té vetes de bon­dat i esclet­xes de ten­dresa.

Així que, sigui com sigui qual­se­vol home, qual­se­vol home té tra­ces de Déu. Hi ha d'haver una sal­vació pos­si­ble per a tot bitxo. Una sal­vació per la fe. Una sal­vació per la bona fe. Ep. No passo d'aquí, un pas més és embar­dis­sar-se en allò que no enten­drem pas ací baix. Com es con­ju­mi­nen la bon­dat i la justícia de Déu.

Espero que Déu em per­doni per la fe que he tin­gut amb mala fe. Espero arri­bar allà dalt a frec de por­tes per veure la mirada mera­ve­llada d'algun amic que no creia en Déu i s'hi troba als braços.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.