L'endemà del dissabte

Vol­dria donar les gràcies als lec­tors que van cor­re­gir certs errors de l'últim arti­cle (que anava dels ava­lots angle­sos). És del tot cert que no pas totes les per­so­nes mata­des per la poli­cia britànica amb armes de foc són negres: de les 45 vícti­mes que hi ha hagut entre 1993 i el 2011 també hi havia un gra­pat de blancs. (Ja que hi som: al con­trari del que asse­vera un lec­tor, el bra­si­ler De Mene­zes no hau­ria comp­tat com a blanc –de pell– per la poli­cia, que té un codi específic, IC2, per desig­nar les per­so­nes de fac­ci­ons lla­ti­nes). També se'm va acu­sar d'ingenuïtat per defen­dre un supo­sat mul­ti­cul­tu­ra­lisme..

Doncs no, perquè no sabria defi­nir aquest mot ja abu­sadíssim amb una mínima pre­cisió. En tot cas, els ava­lots recents no eren, en abso­lut, un pro­blema mul­ti­cul­tu­ral. La majo­ria d'ori­gen afro­ca­ri­beny que hi va pren­dre part era cul­tu­ral­ment anglesa, un fet admès fins pel grup ultra­dretà més visi­ble, l'English Defence Lea­gue, que con­cen­tra tot el seu odi, ja crip­to­ra­cista, en els angle­sos musul­mans, els quals, per cert, des­ta­ca­ven per la seva absència gai­rebé total en els ava­lots; al con­trari: de les qua­tre vícti­mes mor­tals, tres eren musul­mans (el dime­cres dia 10, el pare d'un d'ells va fer una crida a la pau aplau­dida –i res­pec­tada– arreu del país).

Un país on ara hi ha un debat sobre els càstigs donats als amo­ti­nats detin­guts (que inclo­uen una ambai­xa­dora olímpica, la filla d'un mili­o­nari i un xef qua­li­fi­cat): el govern ha començat a pri­var-los dels sub­si­dis de l'atur i de desa­llot­jar les seves famílies –sen­ce­res– en cas que aques­tes vis­quin en pisos de pro­tecció ofi­cial (una mesura que no s'aplica ni als pedòfils ni als assas­sins en sèrie). Aquesta no és pas la manera, afirma molta gent, d'evi­tar dis­tur­bis sem­blants en el futur. I això que les for­ces d'ordre públic de vega­des són capa­ces d'encer­tar-la de ple: per exem­ple, a les ciu­tats cos­ta­ne­res –com ara Tor­quay–, com que el cap de set­mana mol­tes noies s'embor­rat­xen tant que cauen dels seus talons alts, la poli­cia els regala espar­de­nyes pla­nes, de manera que puguin arri­bar a casa sanes i estàlvies. Una solució diguem-ne ima­gi­na­tiva. Tant de bo se'n trobés una altra per als pro­ble­mes força més greus de cri­mi­na­li­tat i clas­sisme hermètic que encara por­ten cua al país sense estat que és Angla­terra.