El temps

“Should we talk about the weat­her? Should we talk about the govern­ment?”, can­tava Mic­hael Stipe amb els R.E.M. en una cançó de finals dels vui­tanta. Perquè no només els cata­lans par­lem del temps (en la seva accepció cli­ma­tològica) i mal­par­lem dels governs quan tenim una con­versa d'ascen­sor, això és evi­dent. I, dar­re­ra­ment, sem­bla haver-se ins­tau­rat un estat d'opinió favo­ra­ble a con­si­de­rar que és el nos­tre esport naci­o­nal, que som els Pau Gasol i els Messi de la con­ver­sació cli­ma­tològica aci­entífica.

Pot­ser és el fet que tin­guem un clima medi­ter­rani can­vi­ant i ben assor­tit, en com­pa­ració a altres zones del món més cons­tants o avor­ri­des. Pot­ser sí que el temps ens entreté i fa que no ten­dim a ender­ro­car els fona­ments del sis­tema finan­cer i ban­cari actual (algú els ha vist mai, per cert, aquests fona­ments?). Pot­ser els nos­tres homes del temps són més carismàtics que els nos­tres actors.

Però, el cert és que, ai las, mai
plou a gust de tot­hom (perdó per la dita, sé que és d'arti­cu­lista de ter­cera regi­o­nal) i men­tre el sec­tor turístic ento­mava un juliol de penúries i lamen­ta­ci­ons a la vora del mar el sec­tor del cava es fre­gava les mans amb les plu­ges i la vari­ació tèrmica entre
el dia i la nit i ara pro­jecta una verema esplèndida en qua­li­tat i quan­ti­tat. Perquè segui­rem par­lant del temps
i el món con­ti­nuarà rodant i tor­nant
al Born.