Suprimir els indesitjables

Després dels alda­rulls que van sac­se­jar Angla­terra fa un parell de set­ma­nes, la justícia ha començat a apli­car con­dem­nes extre­ma­ment seve­res. El Regne Unit sem­bla que ha pas­sat dels exces­sos ciu­ta­dans als exces­sos judi­ci­als. Nic­ho­las Robin­son, per exem­ple, ha estat con­dem­nat a 6 mesos de presó per haver aga­fat una ampo­lla d'aigua de 3,50 lliu­res d'un super­mer­cat que aca­bava de ser saque­jat. A Sho­nola Smith, també li han cai­gut sis mesos per haver estat detin­guda en una botiga de roba, a pesar que la van tro­bar amb les mans bui­des. Jor­dan Blacks­haw i Perry Sut­cliffe-Kee­nan han rebut la mateixa con­demna que se sol apli­car per intent de vio­lació, qua­tre anys, per haver inci­tat des de Face­book a alda­rulls que mai no van tenir lloc als seus bar­ris perquè ningú no els va fer cas. És el que passa quan s'admi­nis­tra justícia en funció de les enques­tes i les tendències elec­to­rals.

Angla­terra ha d'apren­dre què ha de fer amb els inde­sit­ja­bles de la seva soci­e­tat, perquè al segle XXI no pot apli­car la recepta del pas­sat: el tras­llat de con­dem­nats i mar­gi­nats a l'altra punta del món, la pena de trans­por­ta­tion. Entre 1610 i 1776, més de 60.000 per­so­nes van ser envi­a­des a les colònies ame­ri­ca­nes. Poste­ri­or­ment, entre 1788 i 1868, més de 200.000 van ser envi­ats a Austràlia. Les xifres són esfereïdores si es rela­ci­o­nen amb la demo­gra­fia de l'època. És com si avui Angla­terra deportés 600.000 dels seus habi­tants. Sor­to­sa­ment ja no pot apli­car aquesta política de neteja que durant segles va man­te­nir la soci­e­tat neta d'inde­sit­ja­bles. Apli­car con­dem­nes des­me­su­ra­des sense ata­car l'arrel del pro­blema, però, tam­poc no sem­bla una solució.