On deu ser la boleta?

Catalunya és la quarta regió de l'Estat en creació de riquesa, però és la novena en renda familiar un cop ajustat el nivell de preus, segons un estudi de la Fundació de Caixes. Representa que entre el 7,5 i el 10% del PIB català, més de 20.000 milions d'euros segons algunes estimacions, cada any surten de les butxaques catalanes i mai més hi tornen. La conseqüència és que regions espanyoles receptores netes de fons superen Catalunya en nivell de vida i disposen de més serveis i de més capacitat de despesa pública. D'això, què és el que no s'entén? Sembla evident que la solidaritat, per més generosa que sigui, en cap cas hauria d'alterar l'ordre entre els que donen i els que reben. La principal raó és que, per aquest camí, el presumpte ric és cada cop més pobre i, per tant, el seu altruisme forçat té data de caducitat. De fet, països europeus com ara Alemanya tenen un límit legal que regula l'aportació dels lander a la bossa del conjunt de l 'estat federal. En aquest cas, la cessió tributària no pot superar el 4% del PIB del donant.

Però això, que sembla tan clar, per alguns no ho deu ser tant, perquè cada vegada que es posa sobre la taula ens piquen la cresta. Durant el procés de reforma de l'Estatut es va plantejar com un tema cabdal i va acabar en no- res. Ara que el PSOE i el PP s'han posat d'acord per reobrir el meló constitucional per garantir l'equilibri fiscal, tampoc en volen sentir parlar. Deu ser que la condició de pagadors és una peculiaritat més de l'ADN dels catalans que ni les lleis ni els homes estan en condicions de modificar. El drama és que mentrestant Catalunya perd un llençol en cada bugada. Així, del pacte entre socialistes i populars no només no n'ha sortit res que pugui cauteritzar l'hemorràgia fiscal que l'ofega, sinó que, a més, els catalans hem perdut autonomia per regular el nostre propi dèficit. Un cop més ens hem de treure el barret. En una sola jugada s'han posat als peus d'Alemanya i han tallat les ales a les autonomies més repatanes. On deu ser la boleta?