Estrès

Tot això és molt estres­sant. Els cata­lans vivim sem­pre amb un plus de risc i d'esforç que cansa molt. ¿Us ima­gi­neu que les hores que els mili­tants –i la majo­ria de vosal­tres segur que ho sou, en més o menys mesura– dedi­quem a defen­sar la llen­gua, la cul­tura i els símbols de la nos­tra nació, les poguéssim dedi­car a l'oci, a la cre­ació o a l'apre­nen­tatge? Seria tan des­can­sat i tan agra­da­ble! Sense anar més lluny, dilluns comença el curs. Per edu­car i per apren­dre es neces­sita un ambi­ent rela­xat i una absència total de neguit. Per sort, la majo­ria de nens i nenes arri­ba­ran a classe ali­ens al drama, con­tents i amb ganes de retro­bar-se, però els ense­nyants, no. Els mes­tres ja no ho tenien gens fàcil, són un col·lec­tiu molt impor­tant de la soci­e­tat, un dels pilars en què se sus­tenta el futur, que són els nos­tres fills, i en canvi sovint patei­xen incom­prensió, poc res­pecte, difi­cul­tat per impo­sar-se, les aules són massa ple­nes i fal­ten eter­na­ment recur­sos a les esco­les. Ara hem d'estar tots pen­dents del TSJC. El govern pre­sen­tarà bata­lla, dis­po­sat a tot, i asse­gura que la llen­gua és una línia ver­me­lla que no es pot tras­pas­sar. I ine­vi­ta­ble­ment es comença a par­lar de la insub­missió dels mes­tres, si final­ment la llei obliga que el cas­tellà sigui també una llen­gua vehi­cu­lar. No cal dir que jo estic a favor de la insub­missió, i si a algun mes­tre insubmís el sus­pe­nen de sou i de feina aniré a una mani­fes­tació o faré un arti­cle defen­sant-lo, però de què li ser­virà? Ha de que­dar molt clar que, arri­bat el cas, els ense­nyants tenen un parai­gua on aixo­plu­gar-se amb totes les garan­ties legals i econòmiques, i aquest parai­gua ha de ser el del nos­tre govern. Som defi­ni­ti­va­ment en un punt de no retorn. Feu punxa al lla­pis i obriu l'ordi­na­dor. I mal­grat tot, que tin­guem tots un molt bon curs.