Un banc sense acusats

A Jac­ques Chi­rac li passa el mateix que a la llen­gua cata­lana: la seva salut està degra­dada, però no per això s'escapa d'anar als tri­bu­nals. Com passa, però, tan sovint també amb coses que afec­ten els cata­lans, jut­ja­ran Chi­rac en absència, amb els seus repre­sen­tants ofi­ci­als i prou. No caldrà, doncs, que algú es molesti a posar cap banc d'acu­sats a la sala perquè Chi­rac no hi serà asse­gut escol­tant-los. Els met­ges diuen que té ano­sognòsia i reco­ma­nen que no hi vagi. Pro­nos­ti­quen que, si anés al judici, la seva salut se'n res­sen­ti­ria. Sí, ja els ho explico: l'ano­sognòsia és un tras­torn de la per­cepció que nega la pròpia pato­lo­gia. Chi­rac es pensa que està bé, però els met­ges diuen que està malalt i diuen també que s'enga­nya. És el mateix que ens passa a molts cata­lans, que arri­bem a enga­nyar-nos com fa Chi­rac encara que la nos­tra per­cepció de la rea­li­tat sigui exac­ta­ment la contrària: nosal­tres vinga pen­sar i vinga dir que el país o que la llen­gua estan mala­ment, però els nos­tres met­ges, que són jut­ges o alguns polítics que no ens merei­xem, vinga dir-nos que ens enga­nyem i que país i llen­gua estan molt millor del que ens sem­bla. És per això que no hi ha dia que no recap­tin diners i que els inver­tei­xin al que, ben mirat, és la suma i no la resta d'Espa­nya, i és per això també que, fa uns dies, Enric Millo, que és un de tants homes cons­ti­tu­ci­o­nals del PP, votat per cata­lans com vostès o com jo, va resu­mir majes­tu­o­sa­ment l'ano­sognòsia del govern de Con­vergència i Unió i de gran part del país en una frase digna d'estudi. “CIU es com­porta com un piròman ence­nent un foc que no exis­teix.” Ja veuen, doncs, el que som: uns piròmans fra­cas­sats que s'espan­ten per un foc que ni tan sols no s'ha encès. Tot és ama­bi­li­tat i justícia per part d'ells. Xarop de Cons­ti­tució per enten­dre'ls.