Deu anys després

Tot­hom recorda que ahir va fer deu anys dels atemp­tats als Estats Units. Molts ho van viure en directe, men­tre mira­ven les notícies a la tele­visió. Un ser­vi­dor no se'n va assa­ben­tar fins ben bé tres hores després, en aca­bat d'una mera­ve­llosa excursió pel Montgrí, amb pujada al cas­tell inclosa. Recordo que va fer un temps excel·lent. Un d'aquells dies de setem­bre de cel blau esplèndid en què l'estiu encara no se n'ha anat però la tar­dor ja truca a la porta. Aquell dia, el món opti­mista que havíem enca­rat amb l'inici del nou segle va can­viar de dalt a baix. La inse­gu­re­tat va col­pe­jar-nos a les por­tes de casa com no ho havia fet des de feia anys. El pas del temps ens ha permès rela­ti­vit­zar-ho tot ple­gat en més o menys mesura, però l'actual crisi econòmica, con­seqüència segu­ra­ment també d'aquell dia fatal, sem­bla que no ens deixi girar full. Pot­ser és que cal, com diu Guar­di­ola, que mati­nem i pen­quem més.