El somni bibliotecari

Pocs muni­ci­pis poden expli­car que en menys de trenta anys han inau­gu­rat dues bibli­o­te­ques. La nova bibli­o­teca de Lla­gos­tera, situ­ada al Cen­tre Cul­tu­ral de Can Roig, és de titu­la­ri­tat muni­ci­pal i forma part del Sis­tema de Lec­tura Pública de Cata­lu­nya. El cost total de la inversió ha estat de 2.146.757 euros, dels quals l'Ajun­ta­ment n'ha apor­tat 1.315.721; la Dipu­tació, 238.662, i la Gene­ra­li­tat, 592.373. La bibli­o­teca manté el nom de Julià Cuti­ller (Ullà, 1896 - Pineda, 1955), el mes­tre que va dei­xar una gran petja huma­nista al poble entre els anys 1920 i 1934. El fons que hi ha és 17.942 volums, 4.030 audi­o­vi­su­als i 92 títols de subs­crip­ci­ons: a revis­tes (87) i a dia­ris (5).

El 28 de novem­bre de 1982 a Lla­gos­tera s'havia cul­mi­nat un somni de finals del segle XIX, quan el con­sell local de l'Asso­ci­ació de Tre­ba­lla­dors (vin­cu­lat a la Pri­mera Inter­na­ci­o­nal) demana a l'Ajun­ta­ment que se'ls con­ce­deixi un local i una bibli­o­teca per al seu per­fec­ci­o­na­ment per­so­nal. Hi van insis­tir en dife­rents oca­si­ons, però sense èxit. Dar­rere seu hi tro­bem ges­ti­ons com les del capellà i pin­tor mossèn Josep Gela­bert (El Morell, 1859 - Lla­gos­tera, 1936), que només va reei­xir even­tu­al­ment pels volts del 1910. Van pas­sar anys, guer­res i misèries fins a arri­bar a la pri­mera bibli­o­teca pública, a l'equi­pa­ment cone­gut com la Casa de les Vídues, un edi­fici noble de patri­moni muni­ci­pal que anys enrere havia estat pro­pi­e­tat de la pode­rosa família Boada, que tenia aquest casa­lot prop de l'església per, com el seu nom indica, allot­jar-hi les vídues de la família. (Atenció: les obres de la Casa de les Vídues, començades el 1974 i aca­ba­des el 1982, van cos­tar 63.406 euros, deu mili­ons i mig de pes­se­tes, a repar­tir a mit­ges entre l'Ajun­ta­ment i la Dipu­tació.) En aquest edi­fici, la bibli­o­teca ha con­vis­cut amb l'Escola de Belles Arts, i l'espai era insu­fi­ci­ent. L'ante­rior equip de govern de l'Entesa va com­prar l'antiga fàbrica de can Roig (una part de l'extinta indústria surera de la família Roqueta, al cos­tat del col·legi públic Lacus­ta­ria) amb la intenció de bas­tir-hi un potent cen­tre cul­tu­ral, amb bibli­o­teca, cen­tre astronòmic i espais per enti­tats i acti­vi­tats. Amb el canvi d'Ajun­ta­ment fa qua­tre anys, s'ha des­ti­nat una part de les ins­tal·laci­ons a la Fun­dació Ramon Noguera per fer-hi tallers assis­ten­ci­als. Sí s'ha man­tin­gut el cen­tre astronòmic que impulsa l'autèntic home del Renai­xe­ment que és Rafael Bala­guer, pre­si­dent de l'Agru­pació Astronòmica de Girona.