L'exemple alemany

Dijous, al Bun­des­tag, en una votació sobre la qual tot Europa tenia posada la mirada, 15 dipu­tats de la majo­ria van dei­xar pen­jada la senyora Merkel i van votar “no” a l'ampli­ació del fons de res­cat euro­peu. Tot­hom ho sabia, que la pro­posta rebria un amplíssim suport. Però Merkel volia demos­trar que hau­ria estat igual­ment apro­vada sense el con­curs de l'opo­sició, és a dir, sola­ment amb els vots de la coa­lició de govern. El fet que només fos­sin 15, els dis­si­dents, va dei­xar tot­hom la mar de con­tent.

Si l'endemà, diven­dres, al Par­la­ment, només un dipu­tat, un de sol, no ja del grup que sus­tenta el govern sinó de qual­se­vol altre, hagués votat dife­rent d'allò que orde­nava el seu cap de files, tots ens hauríem esquinçant les ves­ti­du­res. I ara encara par­laríem de mul­tes, i de vés a saber què. Quina enveja deu tenir la can­ce­llera ale­ma­nya al senyor Mas i als man­da­ta­ris dels altres grups, que van man­te­nir com­pac­tes i ama­tents les seves for­ces no en una, ni dues, ni tres, ni qua­tre... sinó en 420 vota­ci­ons; sí, 420, i una dar­rere l'altra, sense parar! Algun dia pot­ser n'hau­rem de par­lar, d'aquesta bar­ba­ri­tat, però ara no per­dem el fil. Si això de la qua­li­tat democràtica, que està venint però que mai no arriba, ha d'ins­pi­rar-se d'alguna forma en el model ale­many, no s'acaba d'enten­dre per què no es va fent via i es posa fi d'una vegada a la dis­ci­plina de vot i a les mul­tes, i s'accepta que la lli­ber­tat sigui la norma, i no pas l'excepció. I si no es vol alli­be­rar els vots, que almenys es ple­gui de fer tea­tre: per votar com es vota, amb una sola per­sona per grup ja n'hi ha prou.