Opinió

Ciència, tècnica i medicina

Posar diners i prioritzar la recerca biomèdica com ho estan fent ja els EUA des de fa 50 anys és un valor segur

En un tre­ball del Mas­sac­hu­setts Ins­ti­tute of Tech­no­logy, MIT, publi­cat al gener d'aquest any, s'ela­bora com les tec­no­lo­gies de la infor­mació, la nano­tec­no­lo­gia, les tec­no­lo­gies de mode­lit­zació i simu­lació, han ja influït de manera deter­mi­nant en la física en els últims anys i com estan ara trans­for­mant les ciències de la vida bio's a través de la potència de càlcul i de prova i error que aques­tes tec­no­lo­gies ofe­rei­xen pels tre­balls de recerca i desen­vo­lu­pa­ment. La revo­lució que aquesta con­vergència del conei­xe­ment suposa, de tec­no­lo­gia i de ciència, té també un camí invers que ha supo­sat avenços sig­ni­fi­ca­tius en bio­com­bus­ti­bles, bio­ma­te­ri­als i mani­pu­lació viral. Però sens dubte aquesta con­vergència postu­lada per Tho­mas Khun en el seu famós lli­bre L'estruc­tura de les revo­lu­ci­ons científiques, a qui més bene­fici ha apor­tat i pre­vi­si­ble­ment apor­tarà és a la bio­me­di­cina, perquè porta a nous trac­ta­ments basats en l'espe­ci­fi­ci­tat del malalt i de la malal­tia tals com la qui­mi­o­teràpia rea­lit­zada a través de la nano­tec­no­lo­gia que evita els efec­tes col·late­rals del trac­ta­ment sobre cèl·lules sanes, la pre­dicció digi­ta­lit­zada a nous mals i les capa­ci­tats que dóna el trac­ta­ment de desor­dres genètics per curar deter­mi­na­des malal­ties.

La pri­mera revo­lució biomèdica es va pro­duir fa cin­quanta anys amb la cons­ta­tació de la uti­li­tat de la bio­lo­gia mole­cu­lar i cel·lular, únic camí pos­si­ble per enten­dre les malal­ties. De fet va ser el des­co­bri­ment de l'estruc­tura de l'ADN per Wat­son i Crick al 1953 el que va donar lloc al nai­xe­ment de la bio­lo­gia mole­cu­lar. Al 1970 això va por­tar al desen­vo­lu­pa­ment de l'engi­nye­ria genètica com­bi­nant dife­rents ADN per pro­duir nous pro­duc­tes i pro­ces­sos i fent un pas sig­ni­fi­ca­tiu en la com­prensió de l'estruc­tura dels virus i de les cèl·lules can­cerígenes. La segona revo­lució biomèdica va ser la revo­lució genòmica, és a dir, la com­prensió del mapa de l'ADN en tota la seva extensió, que va avançar de manera sig­ni­fi­ca­tiva quan es van intro­duir sis­te­mes de com­pu­tació potents per la clas­si­fi­cació, deter­mi­nació i conei­xe­ment com­plet de l'extre­ma­da­ment com­plexa estruc­tura de l'ADN. És sens dubte la ciència genòmica la que ha permès iden­ti­fi­car l'ori­gen genètic de mol­tes malal­ties. És la con­vergència de ciència i tècnica la que pro­duirà un salt impor­tant en la millora de la medi­cina en sen­tit ampli.

La pri­mera con­tri­bució tec­nològica a la medi­cina es va pro­duir amb l'apli­cació dels raigs X al 1895, que va ser seguida per l'elec­tro­car­di­o­gra­fia al 1900, la res­sonància magnètica al 1970 i els seqüenci­a­dors d'ADN recent­ment. No hi ha dubte de la millora, vist amb pers­pec­tiva, que l'ús d'aques­tes tec­no­lo­gies van supo­sar per a la medi­cina. L'espe­rança de vida ha aug­men­tat al segle XX, als EUA i la UE, de 30 anys i això suposa un enve­lli­ment de la població sig­ni­fi­ca­tiu. El cost que implica només pot ser com­pen­sat si la qua­li­tat de vida de la gent gran millora de manera que la seva vida labo­ral pot paral·lela­ment aug­men­tar. Per altra banda, el cost que suposa la for­mació de les per­so­nes és avui tan alt que la mort pre­ma­tura suposa un cost, valo­rat en ter­mes sim­ple­ment econòmics, que jus­ti­fica sens dubte el cost de recerca biomèdica neces­sari per com­ba­tre aques­tes malal­ties i millo­rar la salut i, per tant, la capa­ci­tat de tenir una vida activa, digna i útil de la població en gene­ral i en espe­cial de les per­so­nes amb més edat. Es cal­cula als EUA que la reducció de la taxa de mor­ta­li­tat per càncer d'un 1% suposa un bene­fici acu­mu­lat per al país de 500.000 M$.

La recerca pro­du­eix dos bene­fi­cis, l'imme­diat per la seva apli­cació directa, és a dir, per cada euro inver­tit quin bene­fici es genera per la millora de les con­di­ci­ons de vida traduïda en major pro­duc­ti­vi­tat i major ocu­pació de la població. Aquesta pro­porció ha estat cal­cu­lada als EUA al 2007 com de 2, és a dir, els 25.000 M$ inver­tits als EUA per l'Ins­ti­tut Naci­o­nal de Salut (NIH) han produït un bene­fici de 50.000 M$ en la gene­ració de nous pro­duc­tes i ser­veis. Però hi ha un efecte secun­dari tan impor­tant com el pri­mari, que és el nou punt de par­tida que qual­se­vol inno­vació i des­co­bri­ment científic ulte­ri­ors suposa i que fa que es par­teixi per nous tre­balls de recerca d'un entorn més avançat i per tant més fèrtil.

El premi Nobel d'eco­no­mia Robert Solow va deter­mi­nar al 1950 que el crei­xe­ment del PIB dels EUA entre 1909 i 1949 es devia en 1/3 als fac­tors de tre­ball i capi­tal, i en 2/3 als can­vis tec­nològics. Les con­seqüències d'aquest efecte econòmic són subs­tan­ci­als, més encara en el món actual en què els avenços tec­nològics i científics tenen un abast com­pa­ra­ti­va­ment més gran que en el pas­sat. La con­vergència de ciència i tec­no­lo­gia i les siner­gies que se'n deri­ven en el sec­tor de les ciències de la vida, pot donar als EUA un avan­tatge com­pe­ti­tiu que els per­meti man­te­nir el seu lide­ratge econòmic mal­grat l'endeu­ta­ment de la seva eco­no­mia.

Cata­lu­nya té una situ­ació de lide­ratge en ciències de la vida i medi­cina molt nota­ble, tant en l'àmbit espa­nyol com euro­peu, lide­ratge que mal­grat les carències econòmiques dels fons públics manté la distància res­pecte dels com­pe­ti­dors. És clar que la nos­tra recerca científica és efi­ci­ent i que la moti­vació i dedi­cació dels recer­ca­dors científics i dels tècnics, remu­ne­rats per sota de la seva apor­tació científica i en con­seqüència econòmica, com­pensa les carències del nos­tre sis­tema públic-pri­vat de recerca. No exis­teix tam­poc en el camp científic la cor­rupció. Aquesta afir­mació podria sem­blar exces­siva, però en una recent enquesta de valo­ració de grups soci­als feta a Espa­nya encapçalen el rànquing els científics i el tan­quen els bis­bes i els polítics. És clar que la ciu­ta­da­nia per­cep l'eficàcia d'un col·lec­tiu que pels avan­tat­ges econòmics i soci­als que aporta hau­ria de ser pri­o­rit­zat per fer equi­va­lent la seva presència social a la valo­ració que la soci­e­tat fa de la seva con­tri­bució i a l'apor­tació real a l'eco­no­mia i benes­tar de la soci­e­tat. Posar diners i pri­o­rit­zar la recerca biomèdica com ho estan fent ja els EUA des de fa 50 anys és un valor segur, és un òptim en l'equació de cost d'opor­tu­ni­tat. Pro­ba­ble­ment fóra bo que com a soci­e­tat invertíssim allà on és més ren­di­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.