Cornuts i expropiats

Un dels efec­tes col·late­rals de la crisi és el cas que expli­quem avui dels diners que Gene­ra­li­tat i Estat deuen per les expro­pi­a­ci­ons rea­lit­za­des en grans infra­es­truc­tu­res, com el TAV, l'eix trans­ver­sal i la fallida ampli­ació de l'N-II. En total, es deuen uns quinze mili­ons d'euros, de manera majo­ritària a page­sos. Tot­hom pot enten­dre, a hores d'ara, que les cai­xes públi­ques són bui­des de diners i que hi poden haver, per tant, retards en el paga­ment. El que ja costa més d'enten­dre és que aquests retards es per­llon­guin en el temps i que, al damunt, siguin el pro­ducte d'una actu­ació que, als par­ti­cu­lars afec­tats, els ha vin­gut impo­sada. I és que, si ja costa prou assu­mir per­dre per la força uns ter­renys pro­pis, el que ja és into­le­ra­ble és que qui te'ls hagi pres i ocu­pat, a sobre no te'ls pagui en un ter­mini rao­na­ble. Deu ser que algú es pensa que la page­sia d'aquest país ho pot aguan­tar tot. Fins i tot, la mala gestió de polítics i ban­quers, que ens ha dut a aquesta inter­mi­na­ble crisi.