Visió de Catalunya

Explicàvem ahir la visió que tenen, no ja de Cata­lu­nya, sinó de l'Estat espa­nyol, des de l'Estat francès, a propòsit de la publi­ci­tat que ha difós la SNCF (la Renfe fran­cesa) del nou TAV que uneix des de fa uns mesos Per­pinyà i Figue­res. Els anun­cis pro­mo­ci­o­nen la imatge més típica d'Espa­nya, amb cas­ta­nyo­les, san­gria, toros i pae­lles. Tal­ment com si res hagués can­viat des dels anys sei­xanta. Com si els mili­ons de fran­ce­sos que ens han visi­tat des de lla­vors no s'hagin assa­ben­tat encara que no sola­ment a Cata­lu­nya, sinó a bona part de l'Estat espa­nyol, no volen saber res –per la sen­zi­lla raó que no en saben res– de cas­ta­nyo­les, san­gria, toros i pae­lles. Per què es con­ti­nua recor­rent a clixés a l'hora de pre­sen­tar l'Estat espa­nyol i, el que és més greu, per què a l'hora de fer publi­ci­tat d'un tren que es mou entre dues ciu­tats cata­la­nes –mal­grat que siguin a dos estats dife­rents–, la imatge de Cata­lu­nya ni tan sols no hi apa­reix? Com és que és tan difícil can­viar deter­mi­na­des coses? No s'ha fet feina a París per expli­car què és Cata­lu­nya? O això només es pot can­viar essent un país inde­pen­dent? Deu ser que sí.