La consulta necessària

No sé si soci­a­lis­tes i popu­lars l'han aca­bat d'enten­dre, el resul­tat de les elec­ci­ons a Cata­lu­nya. Vist allò que van dir diu­menge i el que hi van afe­gir ahir, després d'una pri­mera con­sulta amb el coixí, tot­hom diria que tenen greus difi­cul­tats per expli­car-se i per expli­car per què uns van per­dre molt més del que ja sabien i per què els altres no van gua­nyar el que ja tenien coll avall.

És veri­tat: el senyor Rajoy no neces­sita els vots de ningú per tenir una majo­ria esta­ble al Congrés, com ens va fer saber ahir amb aquest seu to tan categòric la senyora Sánchez Camacho. Però ja no ho és tant, de veri­tat, que Con­vergència esti­gui només en mans dels popu­lars al Par­la­ment. Això dependrà en pri­mer lloc de CiU i de la seva capa­ci­tat per tre­nar acords amb soci­a­lis­tes i repu­bli­cans. I, també, lògica­ment, d'aques­tes altres for­ces, que hau­ran de triar entre allò que interessa al par­tit i allò que convé al país.

I sem­bla que els soci­a­lis­tes ja ho tenen clar, què faran: el to de tota la cam­pa­nya, les pri­me­res parau­les del senyor Iceta, quan els son­de­jos a peu d'urna encara els dona­ven la victòria, o l'accent de la senyora Chacón a l'hora de reconèixer la der­rota no fan pre­veure una opo­sició cons­truc­tiva del PSC. I no és fàcil que el congrés del desem­bre ho canviï, això. De manera que sí, que la con­sulta sobre el pacte fis­cal és més necessària que mai: no és pas només el senyor Rajoy el que no sap què volem la majo­ria dels cata­lans; tam­poc no sem­bla que els diri­gents soci­a­lis­tes i popu­lars n'esti­guin gaire al cas.