Mal dades

Lle­geixo al Face­book d'una amiga: Recor­des quan pro­fes­sors, peri­o­dis­tes, poli­cies, con­duc­tors d'ambulància, bom­bers… van enfon­sar el mer­cat de valors, van espo­liar els bancs…? No? Jo tam­poc.

Són cons­tants laments d'una part de la soci­e­tat, cada cop més nom­brosa, empre­nyada per com van les coses. Sent gre­mi­a­lista (avui no me'n puc estar) em pre­o­cupa el futur de la meva pro­fessió. I no parlo només de les empre­ses que plan­te­gen expe­di­ents de regu­lació d'ocu­pació com el diari que lle­giu ara; ins­ti­tu­ci­ons que ful­mi­nen sense jus­ti­fi­cació mit­jans públics locals d'èxit i neces­sa­ris per a la infor­mació de pro­xi­mi­tat; l'empresa pública que em dóna feina i que es plan­teja reta­lla­des que posen en qüestió una eina de cohesió, nor­ma­lit­zació i dina­mit­za­dora de la indústria audi­o­vi­sual pròpia, si no es deixa en mans de pro­fes­si­o­nals l'ajus­ta­ment neces­sari; o fins i tot empre­ses apa­ra­dor, que si gra­tes una mica des­co­brei­xes que man­te­nen amb sous menys que mileu­ris­tes col·legues que fan líders els seus pro­duc­tes.

La con­jun­tura juga en con­tra de valors que sem­bla­ven inqüesti­o­na­bles. La qua­li­tat d'una soci­e­tat i de la seva democràcia també tenen a veure amb com se la informa, amb com es forma una ciu­ta­da­nia crítica (tan necessària i, ja em per­do­na­reu, força absent) a par­tir d'uns mit­jans inde­pen­dents, hones­tos i creïbles. Mai no ha estat fàcil, i ja ho havien lamen­tat Roig o Bar­nils. Però el baix per­fil i el que es per­fila a par­tir d'ara fan patir. Avui m'he permès, per res­pecte a la meva pro­fessió i a tants com­panys que han per­dut o estan per­dent la feina i amb ells la vocació, dei­xar en con­si­de­ració que tan impor­tant com la for­ta­lesa i la higi­ene en política, per a una democràcia ho són els mit­jans inde­pen­dents i forts, i els peri­o­dis­tes amb valors que volen exer­cir amb garan­ties la seva feina.