Dubtes raonables

Sóc a Estrasburg convidada per l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona per assistir a l'acte d'entrega del premi Sàkharov a la llibertat de consciència a cinc representats de la primavera àrab a Síria, Líbia, Tunísia i Egipte. Aquest serà el darrer ple de l'any a la ciutat francesa, coseu parlamentària, on no paren de passar coses, importants, necessàries i fins i tot emocionants. Romeva, Junqueras i Tremosa han coincidit a no prorrogar l'acord de pesca amb el Marroc amb tres arguments de pes: un de polític, el respecte a la legislació internacional que no permet pescar en aigües internacionals ni aigües de sobirania sahrauí; un d'ecològic, per respectar el fons marí i per tant garantir-ne el seu futur; i finalment un d'econòmic, i és que poder pescar al Marroc li costa a la Unió Europea 36 milions d'euros que es paguen al govern magribí. O, cosa que és el mateix: de cada euro que s'hi inverteix, Europa només genera un benefici de 0,65 cèntims.

Un Parlament que legisla, tot i que a vegades les normes necessiten massa anys per fer-se efectives en estats les estructures dels quals no permeten la seva aplicació de manera immediata, com és el cas de l'euroordre de protecció de víctimes de violència sexista, o la directiva de permís únic per reduir els tràmits burocràtics per als immigrants que desitgin viure i treballar als països de la Unió. En molts països es trigarà entre dos i tres anys a implementar la normativa.

Però avui la sensació més estranya me l'ha provocat una de les guanyadores del premi Sàkharov present a l'hemicicle. Una jove llicenciada en administració d'empreses egípcia, contundent en la seva crítica a la dictadura de Mubàrak i a la resposta internacional al procés democratitzador, musulmana, en determinats moments massa custodiada pel seu company home del moviment de joves 6 d'Abril.