Som-hi!

Jo no sé què passa a Espa­nya, que de seguida que can­via el color del govern el pri­mer que fa és anun­ciar refor­mes esco­lars. L'excusa: els infor­mes inter­na­ci­o­nals denun­cien que la for­mació de la nos­tra joven­tut és, en gene­ral, lamen­ta­ble, sobre­tot quan es com­para amb la d'alguns països que són l'enveja de l'uni­vers, com Finlàndia, el lloc d'Europa on hi ha més armes de foc en cir­cu­lació.

Arri­bar al poder i voler posar esco­les i ins­ti­tuts de cap per avall és la demos­tració que no s'ha entès abso­lu­ta­ment res de res. L'ense­nya­ment, perquè doni bons resul­tats, neces­sita llargs períodes de tran­quil·litat i d'esta­bi­li­tat. Això per no dir res de com s'acos­tu­men a fer alguns can­vis. Molts en par­len, però la manera com s'han de fer les coses no arriba, o arriba mala­ment, fins a qui, per dir-ho d'alguna manera, s'ha d'embru­tar les mans; és a dir, fins al pro­fes­so­rat.

Bé: ara el senyor Rajoy i els seus adlàters, qui sap si per ins­pi­ració del senyor Camps, l'home més ben ves­tit de València, ha deci­dit que per ser alguna cosa a la vida els nos­tres alum­nes han de saber anglès. I bé que fa. Més encara: l'anglès ha de ser un idi­oma vehi­cu­lar de l'ense­nya­ment. S'ha de poder expli­car ciències natu­rals o matemàtiques en anglès, per posar uns exem­ples.

Dues obser­va­ci­ons només. Pri­mera: d'on pensa treure el senyor Rajoy tants pro­fes­sors que par­lin l'anglès, i més en un temps de grans tiso­ra­des? Segona: no s'enga­nyin. Això del bilingüisme (o tri­lingüisme, als Països Cata­lans) només té un únic objec­tiu. No que els nos­tres esco­lars emu­lin Shakes­pe­are, sinó con­ver­tir el català en resi­dual.