Jornades de sobretaula

Avui la sobre­taula serà llarga, com també ho serà en altres dinars i sopars d'aquests dies nada­lencs, quan la crisi s'amaga entre esto­va­lles més o menys ben assor­ti­des, pot­ser obli­dant altres tau­les molt més magres. Nadal segueix man­te­nint el mis­teri que ali­menta la melan­gia pels para­di­sos per­duts o pels desit­jos dels ina­bas­ta­bles, en un retorn a l'escalf dels vells racons de la memòria. És Nadal i cal viure en l'espe­rit d'aquest dia.

És en mol­tes sobre­tau­les nada­len­ques on es parla de l'any que es tanca i es fa la sub­jec­tiva com­po­sició per­so­nal del que ha estat i del que ens espera. Enguany no serà una con­versa gaire ale­gre. El més posi­tiu, segur, és que s'acaba el dur 2011, un any de balanç gene­ral­ment nega­tiu que ha por­tat l'explosió de la crisi pro­funda que estem nego­ci­ant. Es veia venir, però, en el mateix esce­nari de l'any ante­rior, segur que quasi ningú pro­nos­ti­cava la mag­ni­tud de la tragèdia. Temps com­pli­cats per a la poe­sia.

No s'ha de ser gaire llest per ende­vi­nar els temes estel·lars de les sobre­tau­les: la crisi, la deriva soci­a­lista, la futura etapa Rajoy, el naci­o­na­lisme basc i el nou camí ini­ciat per ETA, les reta­lla­des, els con­flic­tes dels ves­tits valen­ci­ans i de la família reial, el calen­dari de fes­tes... Després dels tor­rons, un àpat de debat difícil de dige­rir. Cre­ieu-me, bai­xeu el nivell de la dis­cussió i obli­deu els dis­cur­sos per després de Reis, tot apro­fi­tant unes fes­tes entra­nya­bles que con­vi­den a pen­sar que el món podria ser millor i tots nosal­tres, una mica més soli­da­ris.

Escol­teu les estre­nes dels petits de la casa, feli­ci­teu els res­pon­sa­bles de la cuina caso­lana, rega­leu-vos som­riu­res de tota mena, mireu les figu­res del pes­se­bre o els llums de l'arbre (que alguna cosa deveu tenir al men­ja­dor de casa), comen­teu amb il·lusió la carta als Reis, que vénen d'Ori­ent i no són Bor­bons; des­gra­neu els dotze grans de raïm, feu l'esforç d'algun petit regal i pen­seu que la família també té algu­nes coses bones. Ja tin­drem temps de par­lar de la situ­ació política i social que ningú no ens estal­viarà i és a la can­to­nada. Sigui el que sigui el dur calen­dari del 2012 no per­do­narà cap dels mal­de­caps que vénen.

Que tin­gueu bones sobre­tau­les, un millor Nadal i excel·lent entrada d'any. Si la crisi ens ho per­met, l'any vinent segui­rem en con­tacte.