Aeroports virginals

Cal­dria pre­cin­tar amb urgència els aero­ports d'Alguaire, Osca, Alba­cete i tota la bes­so­nada per trans­for­mar-los en un museu del buit. Amb l'única ajuda del mètode científic, Beeck­man, Tor­ri­ce­lli i Pas­cal van inten­tar des­co­brir l'èter vacu que s'amaga en l'atmos­fera o dins l'espai imper­cep­ti­ble que dis­cri­mina els objec­tes. Pobres afi­ci­o­nats del XVII: havíem de ser nosal­tres, aquells post­mo­derns que els ale­manys ano­me­nen amb fàstic euro­peus del sud, els que des­cobríssim el buit per omplir-lo d'euros. Els savis medi­e­vals, pro­fe­tes del natura abhor­ret vacuum, han que­dat retra­tats com uns per­fec­tes imbècils: l'Espa­nya gran i lliure i la tri­om­fant Cata­lu­nya, de natura gene­rosa, han demos­trat que un país pot tenir
50 províncies i 52 aero­ports comer­ci­als. Cometríem un gran error si tornéssim a insu­flar calés en aques­tes tom­bes sublims: cal dei­xar-les intac­tes per fer-hi les aules del futur. Els nos­tres ado­les­cents han de des­co­brir la frase “En un lugar de la Mancha” a l'aero­port de Ciu­dad Real, asse­guts a la pista d'ater­ratge més llarga (i santa) d'Europa.

També han d'apren­dre-hi polisèmia social, en una infra­es­truc­tura que va pas­sar de dir-se Madrid Sur a Aero­pu­erto Don Qui­jote i, després, Aero­pu­erto Cen­tral Ciu­dad Real. Els plançons cas­te­llo­nencs han d'ini­ciar-se en ètica fami­liar al seu aeròdrom desert, on l'insigne Fabra va dis­pa­rar al seu nét allò tan ten­dre de “¿Te gusta el aero­pu­erto del abu­elo?” I els amics de la terra ferma, final­ment, han de visi­tar les futu­res runes d'Alguaire, per recor­dar aquells temps en què la Gene­ra­li­tat con­ce­bia la seva petita pàtria com un compàs d'espera vers Andorra.

Els turis­tes occi­den­tals hem pas­sat anys visi­tant les piràmides, uns fas­tu­o­sos monu­ments que tenien per objec­tiu immu­nit­zar la tomba de l'empe­ra­dor en el buit abso­lut. Ara que el vacuum s'ha demo­cra­tit­zat i els fara­ons són ope­ra­dors turístics, cal ser jus­tos amb les obres d'art. Les grans potències com els Estats Units poden per­me­tre's el luxe de tenir espais buits com l'Afga­nis­tan per vomi­tar-hi les seves frus­tra­ci­ons. Però nosal­tres, pobrets, només gau­dim d'aero­ports vir­gi­nals.