Inseguretat i deslleialtat

Encara que el nou sis­tema de finançament ha millo­rat, en relació amb l'ante­rior, les finan­ces de la Gene­ra­li­tat, molts pro­ble­mes sub­sis­tei­xen. En pri­mer lloc, quan­ti­ta­ti­va­ment els guanys són molt limi­tats quan es com­pa­ren amb el dèficit fis­cal que suporta Cata­lu­nya. Esti­ma­ci­ons recents del govern de la Gene­ra­li­tat mos­tren que el dèficit fis­cal estruc­tu­ral el 2009 (pri­mer any de vigència del nou model) no s'ha reduït i segueix sent supe­rior al 8% del PIB català. Així, la diferència entre els impos­tos pagats a l'admi­nis­tració cen­tral i la des­pesa efec­tu­ada a Cata­lu­nya seria de 16.400 mili­ons d'euros (el 8,4% del PIB de Cata­lu­nya).

En segon lloc, cal des­ta­car que són diver­sos els pro­ble­mes asso­ci­ats a l'absència de poders efec­tius en la recap­tació dels tri­buts. El govern de l'Estat recapta direc­ta­ment el 90% dels impos­tos que paguen els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, i el 85% dels impos­tos inclo­sos en el sis­tema de finançament autonòmic. Aquests impos­tos són trans­fe­rits a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya mit­jançant bes­tre­tes i al cap de dos anys s'efec­tua la liqui­dació. Aquesta situ­ació pro­voca incer­tesa res­pecte als ingres­sos efec­tius que el govern de la Gene­ra­li­tat tindrà per finançar el seu pres­su­post. Per exem­ple, les recap­ta­ci­ons van ser sobre­es­ti­ma­des pel govern cen­tral el 2008 i el 2009 i en con­seqüència el govern de la Gene­ra­li­tat haurà de retor­nar 2.478 mili­ons d'euros al govern de l'Estat en els pròxims cinc anys.

A més, el govern de l'Estat ha uti­lit­zat arbitrària­ment el seu poder en deci­dir qui­nes bes­tre­tes avançava a les comu­ni­tats autònomes. Per exem­ple, el 2009 i el 2010 va pagar bes­tre­tes del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat men­tre que el 2011 va deci­dir no avançar aquest fons, que repre­senta la mei­tat dels guanys del nou model. Final­ment, l'Estat també actua des­lle­ial­ment en el com­pli­ment de la dis­po­sició addi­ci­o­nal ter­cera de l'Esta­tut, que fixa un nivell mínim d'inver­si­ons de l'Estat a Cata­lu­nya i que va ser con­cre­tada en un acord del govern de l'Estat i el govern de la Gene­ra­li­tat el 2007. En com­pli­ment d'aquest acord, l'Estat havia de pagar el 2011 a la Gene­ra­li­tat 759 mili­ons d'euros per les inver­si­ons no exe­cu­ta­des a Cata­lu­nya el 2008, xifra que es va negar a pagar mal­grat trac­tar-se d'una par­tida inclosa en els pres­su­pos­tos de l'Estat.

I per si això no fos poc, les mesu­res extra­or­dinàries d'ajust apro­va­des al desem­bre pel nou govern espa­nyol seguei­xen la tònica habi­tual d'uti­lit­zació malèvola de les ambigüitats jurídiques. L'Estat ha deci­dit aug­men­tar l'IRPF i pre­veu una recap­tació addi­ci­o­nal de 5.358 mili­ons d'euros per aquest con­cepte. La pri­mera lec­tura feia pre­veure que per la via del model de finançament autonòmic a la Gene­ra­li­tat li toca­ria un pastís con­si­de­ra­ble d'aquest aug­ment (el 50% de la recap­tació addi­ci­o­nal a Cata­lu­nya), però la lle­tra petita de la Lofca per­met a l'estat inter­pre­tar que l'incre­ment és del tram esta­tal i cor­res­pon a l'Estat. Això sig­ni­fica que aug­men­tarà el dèficit fis­cal de Cata­lu­nya. Supo­sant que al vol­tant del 22% de la recap­tació es faci a Cata­lu­nya, l'Estat ingres­sa­ria uns 1.200 mili­ons d'euros més dels ciu­ta­dans cata­lans. D'aquests, tra­di­ci­o­nal­ment, només la mei­tat retorna a Cata­lu­nya via la des­pesa pública esta­tal. Per tant, caldrà afe­gir 600 mili­ons d'euros més a l'espoli fis­cal. En defi­ni­tiva, inse­gu­re­tat jurídica i des­lle­ial­tats cons­tants són la tònica del tracte fis­cal que rep Cata­lu­nya de l'Estat espa­nyol, i les mesu­res excep­ci­o­nals per la crisi no en cons­ti­tu­ei­xen cap excepció.