Anglès

El minis­tre d'Edu­cació del govern espa­nyol, José Igna­cio Wert, ha expo­sat una veri­tat evi­dent: avui dia, per anar pel món, s'han de saber idi­o­mes. Bé, per fer nego­cis n'hi ha prou sabent anglès; una altra cosa és el turisme. Però si vols ven­dre't al món o estu­diar en alguna uni­ver­si­tat estran­gera, ja cal que sàpigues par­lar l'anglès més enllà del mai-tai­lor-is-ritx. La gran solució és intro­duir l'anglès com a idi­oma vehi­cu­lar. És a dir, res d'estu­diar l'anglès, sinó estu­diar en anglès. Això vol dir intro­duir un segon idi­oma en mol­tes esco­les d'Espa­nya i un ter­cer en les de Cata­lu­nya.

No, si la idea ja és bona, ja. El pro­blema és un altre. Perquè, abans de posar el carro davant dels bous, el minis­teri d'Edu­cació ja ha cal­cu­lat si hi ha prou pro­fes­so­rat per expli­car en anglès? No és el mateix ense­nyar aquesta llen­gua que uti­lit­zar-la per expli­car matèries més o menys com­ple­xes que reque­rei­xen atenció i esforç. I no sé jo si tenim prou gent capa­ci­tada per satis­fer aquesta nova neces­si­tat.

Ara, si el minis­tre hagués dit que pre­pa­rava un pla de for­mació del pro­fes­so­rat que garantís un nivell d'anglès equi­va­lent al Pro­fi­ci­ency, amb la idea d'implan­tar el pro­grama a poc a poc i amb un horitzó de deu o dotze anys, lla­vors sí que me l'escol­ta­ria. O pot­ser és que Wert vol que s'impar­tei­xin en anglès assig­na­tu­res com l'edu­cació física i la plàstica? Qui sap.

I la cua de tot això és que molt em temo que el cost de l'ope­ració serà a càrrec de les comu­ni­tats a les quals, alhora, se'ls exi­geix con­tenció en la des­pesa. Més que res, per tenir algú a qui cul­par quan la bas­tida s'ensorri.