El conte sense final

Que el nou sub­de­le­gat del govern a les comar­ques giro­ni­nes ni esmenti el tema en el seu dis­curs de presa de pos­sessió ja és del tot simp­tomàtic de cap on ani­ran els trets en el retar­dat, per no dir obli­dat, des­do­bla­ment de l'N-II i ja he per­dut el compte dels anys que fa que hi hau­ria d'haver qua­tre car­rils entre la Jon­quera i Tor­dera. Dies després surt la minis­tra en comissió i el que diu i res són gai­rebé el mateix. Que inver­ti­ran molts diners en l'“auto­via del nord-est” des d'ara fins al 2024. Suposo que això del nord-est deu sem­blar que és un lloc molt allu­nyat, allà a Madrid. Pot­ser per això no donen gaire importància als poc menys de cent quilòmetres d'auto­via nova que s'hi han de fer. Una minúcia al cos­tat dels cen­te­nars, milers que s'han fet a les Espa­nyes els últims vint anys. M'atre­veixo a fer un vati­cini. Durant aquesta legis­la­tura ja vindrà just que s'aca­bin les obres empan­ta­ne­ga­des entre Cal­des i Maçanet. I si d'aquí fins a la Tor­dera es comença el tram durant aquest període ho cele­bra­rem de valent. Pel que fa al tram nord, de Girona en amunt, em fa l'efecte que ni d'aquí a dotze anys el veu­rem. Fran­ca­ment, no interessa. Ni a Foment, ni a la con­ces­sionària de l'auto­pista.